Pàtria i referèndum... hi ha alguna idea més?

Esperem que en el debat d'investidura de finals d'agost tingui lloc com seria d'esperar un debat d'idees sobre el futur d'Espanya. El més normal seria que aquest debat fós important, i que de l'intercanvi d'idees en sorgís el sentit de la votació dels diferents grups. Si el candidat no surt escollit, hi hauria dos mesos per trobar una alternativa al candidat actual, alternativa que també en un món normal hauria d'anar acompanyada d'un acord bàsic al voltant d'algunes idees sobre com reformar Espanya i com Espanya pot contribuir a reformar Europa. Manuel Cruz ja ha assenyalat que és una llàstima que fins ara s'hagin invertit les prioritats i que alguns agents s'hagin dedicat a demanar posicionaments de vot abans de saber-se res de les idees i del debat. Més que idees i debat el que hi ha hagut és cridòria i consignes. Entre aquestes destaquen les referides a la pàtria i els seus derivats, per part d'uns (PP, Ciutadans i Podem), i a un referèndum per part d'altres (Podem i independentistes catalans). Entre els uns i altres, hi veiem una certa esquerra una mica mandrosa en la seva elaboració ideològica que s'apunta a les dues idees: pàtria i referèndum. Com en l'acudit d'Eugenio on el senyor que caçava papallones i cau per un precipici no en té prou amb l'aparició màgica de la divinitat, un es pregunta si a part de la pàtria i el referèndum hi ha alguna idea més. Les dues consignes són sorprenents. És apel.lant al patriotisme (espanyol, català o rus) que ens adaptarem millor a un món creixentment interconnectat? És així com gestionarem millor la diversitat i la convivència dels diferents sentiments d'identitat? És fent referèndums com el del Brexit que resoldrem els nostres problemes col·lectius? Després direm que a Espanya som afortunats perquè no han fet forat els corrents de nacional-populisme que proliferen en altres llocs. Però potser el que no tenim són formes evidents de xenofòbia (millor), però l'èxit que tenen les apel·lacions al patriotisme i als referèndums és el mateix que aquestes tenen en altres països europeus. Durant molt de temps els sectors sobiranistes a Catalunya s'omplien d'elogis (no retornats) repecte al líder conservador britànic David Cameron per la seva valentia democràtica per convocar referèndums. Doncs bé, avui David Cameron està dimitit i fora de combat polític precisament per la seva afició a convocar referèndums, que han empitjorat la convivència i que no han contribuit a resoldre els problemes col·lectius. Esperem que algun líder polític s'esforci una mica més d'aquí al debat o debats d'investidura i que ofereixi a la resta de forces polítiques un paquet d'idees (si pot ser que no s'allunyin molt d'aquestes i aquestes) d'un cert gruix que apunti a reformes duradores, que vagin més enllà de l'epidermis mediàtica, i que ofereixin esperança d'una Espanya reformada en una Europa més unida i democràtica.