En un
cas extrem, un bon article de l’historiador Santos Julià glossava de passada
(però els redactors del diari El País destacaven aquest fragment en la baixada
de l’article) la capacitat retòrica de
Pujol, i el fet que era una persona molt llegida. Altres han destacat el fet que parlava
idiomes (en realitat, parla alemany perquè havia anat a l’escola alemanya;
altres idiomes els xapurreja, com la majoria de catalans de la seva clase
social). Altres destaquen la seva astúcia. La intel·ligència té moltes dimensions, i aquestes només en són algunes, i és ben possible que una persona sigui més fort en unes dimensions que no pas en altres.
Jo no sé quan ha trobat el temps per llegir
el Sr. Pujol, perquè qualsevol que hagi tingut algun fill (no diguem més de
mitja dotzena) i que s’hagi dedicat amb cos i ànima a la política durant un
temps (no diguem tota la vida, caps de semana inclosos), sap que trobar temps
per llegir, i per llegir bé, no és fàcil. De totes maneres, què en pensa Jordi
Pujol de la lectura ho sabem de la seva boca, quan li va dir en un debat parlamentari al líder de
l’oposició de l’època “vostè Sr. Obiols, llegeix massa”.
Sobre la capacitat
retòrica, la veritat, si per tal considerem transmetre missatges tirant a
místics amb els ulls tancats, missatges per altra banda impossibles de transcriure amb un mínim de
coherència sintàctica, potser sí... Però Jordi Pujol no crec que passi a la
història dels discursos com a peces literàries com va ser el cas de Churchill, per exemple.
El "talentós" Sr. Pujol és veritat que durant anys va tenir grans èxits electorals, tot i que avui el seu projecte polític estigui en perill d'acabar com el rosari de l'aurora. Avui tots sabem,
encara que alguns ja ho sospitàvem, que anava "dopat", com el talentós ciclista Lance
Armstrong. Aquest esportista tenia virtuts
com a ciclista i probablement era el més fort entre altres ciclistes dopats,
però també s’ha acabat descobrint que era el més dopat, durant un període molt llarg
de temps.
D'en Pujol no en coneixem el seu CI,
però sí que va fracasar en les seves tres primeres professions: metge (va estudiar la carrera però no va arribar a exercir), banquer (Banca Catalana),
i gestor de mitjans de comunicació (El Correo Catalán).
Jo no descartaria la hipòtesi que els elogis a la intel·ligència pujoliana siguin una
forma de fer-se perdonar la fascinació per un personatge intel·lectualment menor. La possibilitat que hagués estat durant anys un home amb sort, que feia anar com tanta gent ha fet abans arreu del món un fàcil discurs nacionalista,
també és una possibilitat. La fal·làcia dels grans homes ens diu que tendim en excés a associar els fenòmens socials a persones a les quals atribuïm poders quasi sobre-naturals.
Tampoc no sembla que Pujol tingués gaire habilitats per envoltar-se de persones amb grans qualificacions (amb excepció de Mas-Colell): Estivill, Piqué Vidal, Prenafeta, Millet, de la Rosa, Alavedra... Sens dubte té mèrit haver estat declarat "Español del Año" per ABC i haver reciclat per al nacionalisme català a 40 alcaldes franquistes, però potser altres en el seu lloc haguessin fet el mateix, i a més haguessin fet una administració exemplar, una televisió pública plural, un sistema educatiu igualitari... Potser alguns èxits van ser
gràcies a la seva talentosa cònjuge, encara que la vaig conèixer d’a prop al Festival
de la Infància i la Joventut (ella era presidenta i jo uns dels vicepresidents quan vaig ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona) i no em va sembar que tingues un CI molt alt (encara que
tothom li rendia una pleitesia ridícula i exagerada).
Pujol probablement té una intel·ligència
semblant a la d'altres polítics que s'han servit del discurs nacionalista, com Perón o Berlusconi, per citar dos polítics problemàtics i
exitosos però que no han han estat
implicats amb violacions massives dels drets humans (la comparació que crec que
justament es mereix el Sr. Pujol). Si obríssim la comparació a polítics
nacionalistes que no compleixen aquest criteri, també trobaríem molts líders
que quan exercien el càrrec van ser elogiats per la seva intel·ligència.
Si Jordi Pujol fós
tan intel·ligent seguiria el consell d’Andreu Mayayo de fer net (en comptes de demanar la nulitat dels procediments), reconeixeria
públicament tots els seus errors i recomanaria als seus hereus polítics moure’s
a partir d’ara en l’absoluta legalitat tributària i democràtica, i al servei
inequívoc d’una Europa sense fronteres amb una arquitectura institucional
compartida i flexible, únic espai on la Catalunya del segle XXI pot veure
satisfetes les seves aspiracions, tan semblants majoritàriament a les
aspiracions dels altres espanyols i europeus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario