Repetiràs mil vegades: “Ningú es creu el federalisme” i “la socialdemocràcia ha fracassat”

Quan alguna cosa s’ha acabat de veritat, no cal estar-ho recordant a cada minut. Per exemple, ningú surt a dir, a finals de l’any 2013, “el carlisme s’ha mort”. Pel contrari, és freqüent que quan una idea es considera perillosa, es cridi als quatre vents que no té cap futur. Per això no m’ha sorprès gens veure els darrers dies declaracions de polítics importants donant per morts, una vegada més, el federalisme i la socialdemocràcia.

Jordi Pujol ha dit que “ningú es creu el federalisme” i això s’ha convertit en un titular periodístic. Si fós veritat que “ningú” s’ho creu (d’entrada, em sento literalment “ningunejat”) no hagués calgut que un polític de l’anomenada de Pujol ho cridés als quatre vents, ni les seves declaracions haguessin estat tan generosament recollides. Les enquestes han vingut detectant una acceptació creixent del federalisme, en paral·lel a la seva acceptació per l’esquerra espanyola (contradient la idea que no hi ha federalistes fora de Catalunya i la idea que tots els espanyols són iguals), i de mitjans de comunicació internacionals de la importància del Financial Times, The Economist o El Pais. Si el Sr. Pujol creu que el federalisme no és una bona idea, que ho argumenti, però que no negui que un número creixent de persones creu que les idees federals mostren el camí per a Espanya i per a Europa, igual que han estat el camí per a alguns dels països que funcionen millor del món a dia d’avui.

Joan Herrera ha dit que “la socialdemocràcia ha fracassat”, en una entrevista feta de missatges breus no massa ben lligats, on combina l’obituari de la socialdemocràcia amb un elogi de Lula da Silva, que precisament tenia la socialdemocràcia europea com a model. Els països escandinaus, que són els que han aplicat durant més temps polítiques de govern socialdemòcrates, són els que han ofert més benestar, durant més temps, a més persones, en comparació amb governs de qualsevol altra ideologia. I per aquesta raó aquests països encapçalen tots els rànkings imaginables associats amb el progrés sostenible i compartit: medi ambient, igualtat home-dona, renda per càpita, educació, lluita contra el frau fiscal, igualtat de la renda, lluita contra la corrupció. Serà interessant rebre aclariments sobre si Joan Herrera (que quan governi ho farà probablement en un govern presidit per un socialdemòcrata) s’inspira en algun model existent que s’hagi experimentat, i que sigui millor que aquest, que actualment il·lumina a forces polítiques que han rebut recentment suficient suport per estar presents als governs de França, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. O sigui que sort que ha fracassat.

El projecte que més val la pena per al segle XXI és fer una Europa unida sense fronteres, federal, on aplicar les polítiques socialdemòcrates (amb les degudes addicions, per exemple en el terreny medi-ambiental, com fa la socialdemocràcia nòrdica) que tants bons resultats han aconseguit allà on s’han aplicat de forma continuada. És clar que és un projecte que a alguns no els interessa perquè posa en evidència el carreró sense sortida on s’han ficat. A falta d’arguments, millor donar-lo per mort.