-Preocupació per la situació social que es viu a Catalunya i
defensa de les classes populars, davant de la consolidació de polítiques
regressives per sortir de la crisi. Reafirmació de les pròpies idees
progressistes, reformistes i socialistes en temps de grans canvis i
dificultats.
-Federalisme catalanista, que té com a principal adversari
la dreta centralista espanyola i el seu immobilisme, i que es planteja com a
objectiu la concòrdia i unitat civil dintre de la societat catalana, i la mà
estesa i la voluntat de cooperació amb altres pobles, en concret per construir
una Espanya plurinacional i una Europa sense fronteres.
-Respecte al moviment independentista, però distanciament en
la mesura que és un projecte divisiu, que porta a la nostra societat a un
carreró sense sortida, especialment en el terreny econòmic i social. Crítica a
determinats aspectes inquietants dels sectors sobiranistes, sobretot el
control dels mitjans de comunicació públics i subvencionats, la banalització de
la legalitat, i les tendències maniquees i xovinistes visibles per exemple en
certes commemoracions històriques.
-Una Europa unida sense fronteres com a horitzó, més federal
que intergovernamental, que deixi enrera els estats-nació com a principal
organització de govern de les nostres societats. Només una Europa unida ens pot
permetre superar l’actual crisi econòmica amb una societat més justa i ser
rellevants en un món globalitzat que s’enfronta a enormes reptes: canvi
climatic, inestabilitat financera, pobresa mundial. Aquests problemes no tenen
solucions miraculoses ni fàcils, sinó que requereixen una actuació continuada
basada en principis sòlids.
-Dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, entès com a
restabliment de la situació, trencada amb la sentència de l’estatut, per la
qual la darrera paraula sobre l’estatus de Catalunya correspon al poble de
Catalunya. Això es pot interpretar de diferents maneres, i totes són legítimes,
però el partit ha de triar al respecte democràticament una línea d’actuació que sigui
seguida amb coherència, per deferència als votants.
-Tant la direcció actual com els sectors crítics han de realizar
una severa autocrítica sobre les dificultats d’avançar cap a un nou PSC i de
fer-se creïble com a força de regeneració democràtica. Les primàries ciutadanes
seran un test en aquest sentit, però no són una panacea ni han de ser l’únic
punt d’un programa de reformes organitzatives i gestos concrets visualitzables que tornin a fer del PSC un
partit elegible, on s’incorporin ciutadans que no responguin necessàriament al
perfil clònic del polític professional (que tant abunda tant en els sectors
oficials com en els crítics), allunyat de les formes burocràtiques i de tot
vestigi de corrupció, tova o dura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario