El dia que en Siscu Baiges va escriure un article sobre l’independentisme
a El Periódico li van dir això:
Aquestes mostres d’intolerància són minoritàries però no
excepcionals (a l’estiu un periodista de l’establishment nacionalista subvencionat
va dir que el PSC estava en una deriva feixista, sense que ningú es plantegés
retirar-li la subvenció), i es nodreixen d’un pòsit de constant pressió social
contra els sectors federalistes. Quan el sociòleg Pau Marí-Klose va denunciar en
el blog de Federalistes d’Esquerres les dificultats de promoció social dels no
independentistes, una degana de la UB li va dir que era un envejós. El director
adjunt d’El Periodico Albert Sáez, que va dir fa poques setmanes que els
federalistes que no recolzàvem la consulta sobiranista érem una élite extractiva, ara ja
només diu que els contraris a la independència som una élite (també diu que el dret a decidir és improbable, però el federalisme, és clar, és impossible). Si som unes élites no extractives
el dicurs ja es debilita molt, a no ser que es vulgui fer un discurs anti-élites,
que és típic del populisme. De totes maneres si les élites son més d’un 40% de
la població (segons les enquestes que es dignen preguntar pel federalisme) o
estan especialment concentrades als barris obrers de l’àrea de Barcelona
(segons el vot pels partits que es proclamen federalistes), el Sr. Saez hauria
de precisar quin concepte d’élite utilitza exactament perquè abasti col·lectius
tan amplis. Aquesta mena de fòbies contra idees polítiques són molt difícils de
guarir, com explica Paul Krugman en el cas de la fòbia a la reforma sanitària d’Obama.
Tot i que no existeix un remei universalment reconegut per un mal tan extès, la
meva recepta a la fòbia al federalisme i altres semblants seria llegir, molt i
bé. Per exemple, llegir élites de la intel·lectualitat i el periodisme com
Jordi Llovet i Eugenio Scalfari, que sempre s’ho fan venir bé en els seus
articles, parlin del que parlin, per expressar el seu suport al federalisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario