Ahir a l'assemblea constituent del Moviment Avancem van passar-hi coses i
s'hi van dir coses molt interessants. A mi la que em va agradar més va
ser que la trobada s'iniciés amb la retirada simbòlica del faristol que
hi havia a l'escenari, davant de totes les patums de l'esquerra
catalana. Després, a l'escenari, no s'hi va fer res més, i tot va tenir
lloc a peu pla. És la millor forma de retre homenatge a la sang
llibertària que corre per les nostres venes. Després d'aquesta acció
simbòlica, qualsevol que organitzi un acte amb faristol els propers dies
farà ben bé el ridícul.
Però fins i tot els anarquistes, o potser sobretot els anarquistes,
estaven ben organitzats, i per això la trobada d'ahir va ser
relativament exitosa (hi ha moltes coses a millorar), perquè es va
preparar minuciosament durant moltes setmanes. I cal seguir posant molt
d'èmfasi en l'organització. Algunes persones que ens veuen amb
escepticisme, per no dir amb profunda desconfiança, tenen raó en algunes
coses. Per exemple, que de programes ja se n'han fet molts (tot i que
no hi ha res més pràctic que una bona idea i no diguem ja una bona
teoria) i que de moviments en la perifèria del partit socialista també
se n'han fet molts.
El que marcarà la força futura d'Avancem serà la capacitat per ser un
moviment ben organitzat, amb molta gent, a molts llocs; i la capacitat
per aprendre de les experiències anteriors, que van tenir molts aspectes
positius, però que també ens ensenyen què corregir. Per exemple, no ens
hem de conformar amb arribar a unes minories elitistes de determinats
barris i professions, sinó que hem d'intentar arribar als llocs on hi ha
el nucli de la reproducció de les coalicions d'esquerres: les classes
populars, especialment els fills i filles de la classe treballadora
(sense excloure a ningú, és clar). I hem de ser un moviment efectiu, que
tingui entre una (no l'única) de les seves tasques, forçar una
transformació real de les estructures del partit central de l'esquerra
catalana. Sense un altre partit socialista no hi ha aliança catalana de
progrés, però no hi haurà un altre PSC sense que milers de persones
obliguin a fer-lo.
Ah, i com molts pares de nens petits saben, hi ha un conte que és el de
la gallineta vermella: aquesta va plantar una llavor (com la llavor del Raval) i va demanar ajuda, i
ningú la volia ajudar. Després va créixer el blat, i ningú la va ajudar a
segar-lo, així fins que va fer la farina i el pa, i llavors tothom
s'oferia per ajudar-la a menjar-se'l. Però ella, orgullosa, va dir que
ja no necessitava ajuda. Avancem necessitarà ajuda fins i tot a l'hora
de menjar-se el pa, però potser alguns es penediran de no haver ajudat
abans.
Molt bo.
ResponderEliminarRicard.