Que el Quadern en llengua catalana del diari El Pais no torni a publicar-se fins al mes de setembre no implica que haguem de deixar de llegir a Jordi Llovet. Podem fer-ho llegint "Brins de literatura Universal", precisament un recull de les seves columnes seleccionades per temes. El fil conductor és l'ordenació cronològica d'autors comentats per Llovet en les seves columnes, però com que en cada columna parla de moltes coses alhora, aquest ordre és un artifici arbitrari. Té un capítol final sobre qüestions de política cultural i educativa. Es recomana començar per aquí.
El llibre ens serveix per recordar moltes perles. Per exemple aquestes dues:
-Quan parla de Stephane Hessel (a l'article "Hessel i Gretel"), Llovet ironitza sobre el món de flors i violes en què viu l'autor francès i, referint-se als títols dels seus pamflets, "Indigneu-vos" i "Comprometeu-vos", acaba dient que l'últim títol de la sèrie hauria de dir: "Formeu un patit polític, i lluiteu als parlaments democràticament constituïts, per malament que vagin les democràcies parlamentàries". Tant de bo ho llegeixin no només els indignats, sinó també tots els experts que reclamen solucionar-ho tot creant comissions d'experts, o sigui esperant al sofà de casa seva que els cridin per resoldre els problemes.
-Quan parla de la visita que Paul Valéry va fer a Barcelona el 1924, on es va endur la imatge que la nostra ciutat és "un gran port que pensa" tal com va dir en una carta d'agraïment, Llovet diu: "Hauria escrit Valéry una carta semblant si hagués vingut a Barcelona el mes de maig de 2011? Hauria pensat que la suma de la Vila Olímpica, el Maremàgnum, el World Trade Center i l'Hotel Vela permetien definir la ciutat com un port que pensa?". Tant de bo que ho llegeixin els que viuen del mite del 92.
No hay comentarios:
Publicar un comentario