Democràcia: donar lliçons o aprendre junts

Una de les idees encertades que circul·la en la pedagogia moderna és que el coneixement és dispers i que els professors, més que traslladar uns coneixements que se suposa que tenim a uns alumnes que se suposa que no el tenen, el que hem de fer és crear contextos on estudiants i professors aprenguem junts els uns dels altres i tots junts de la xarxa i de qualsevol font de coneixement. Aquesta idea se la podrien aplicar alguns líders de l'independentisme català, entre els quals s'ha posat de moda darrerament competir per veure qui dóna més lliçons de democràcia a la resta d'Espanya. Sorprèn en aquest sentit veure els senyors Artur Mas i Francesc Homs intentant donar lliçons de democràcia a la ciutadania espanyola. No és aquest Artur Mas el mateix que es va camuflar en una llista electoral per no haver de retre comptes com a president de la Generalitat en una campanya electoral? De fet, jo crec que gran part del procés independentista s'explica per un intent reexit del partit dels senyors Pujol i Mas per no haver de retre de comptes del seu fracàs com a governants (i dels seus robatoris). No és el mateix Mas que feia servir les institutcions de tots de forma partidària, per exemple despatxant la composició de les candidatures electorals des del mateix palau presidencial? No és el senyor Homs el mateix que feia unes antològiques rodes de premsa com a portaveu del govern on es comportava com a comentarista en cap d'una secta més que com a figura principal d'un procés de rendició de comptes? No són aquests dos personatges els hereus d'un partit polític que ha liderat a Catalunya en les darreres dècades els següents "processos" (en aquest cas, amb força èxit)?
-La consolidació d'un sistema electoral injust, per incapacitat d'utilitzar la total sobirania catalana per aprovar una llei electoral nova, eternitzant un sistema heretat pel qual el vot dels ciutadans de les zones urbanes mal menys que el vot dels ciutadans rurals.
-La consolidació d'un sistema de mitjans públics de comunicació esbiaixats en favor del govern, excepte quan han governat les esquerres liderades pel partit socialista.
-El fracàs en crear una administració moderna al servei de la ciutadania, que no repetís els vicis de l'administració heretada del període centralista.
-La més que probable pràctica de finançar il·legalment i per tant pervertint la democràcia un partit polític mitjançant el sistema de pagar als contractistes un percentatge addicional al cost real de les obres (el sistema del 3%), si feia falta fent servir de pantalla algunes institucions com el Palau de la Música que se suposa que havien de ser de tots.
A més, en el "procés" actual, s'ha consolidat la pràctica d'avançar sense transpàrència, fins al punt de tramitar lleis que l'opinió pública i els partits de l'oposició desconeixen. És aquesta la lliçó de democràcia que es vol donar des de Catalunya? Pel contrari, a Catalunya tenim llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació, i hi ha eleccions (autonòmiques sempre que vulgui el president de la Generalitat) i es respecten els drets humans, perquè formem part d'un estat membre homologat de la Unió Europea, amb una Constitució democràtica a la qual van contribuir representants polítics catalans de diferents ideologies. Com també representants catalans han contribuit al millor de la nostra democràcia, com la modernització de l'exèrcit o la universalització de la salut, gràcies a les quals avui francament dormim millor i hem de patir només el justet pels disbarats que diuen personatges com Mas i Homs. Per descomptat, la democràcia espanyola està lluny de ser perfecta, i la Unió Europea també s'ha de democratitzar més i millor, però és un camí que o recorrerem junts, o no el recorrerem.