TV3 és una vergonya nacional

Té tota la raó el diputat del PSC David Pérez quan diu que els líders del nacionalisme català han fet una televisió pública de partit i l'han enfonsada. Sembla mentida que persones amb trajectòria progressista que ara estan a Junts pel Sí o a la seva òrbita no aixequin la veu contra la manipulació constant dels continguts televisius. Jo sóc un habitual televident de la televisió pública d'altres països, especialment la BBC. Hi ha mitjans de comunicació públics que són una corretja de transmissió dels governs de torn (excepte de vegades quan governen partits progressistes decents), però n'hi ha uns quants que són exemplars. No només la BBC: mentre escric aquest post estic escoltant la National Public Radio, la ràdio pública dels Estats Units, on cada vegada que tinc temps d'escoltar-la aprenc alguna cosa. Per alguna raó, els líders del nacionalisme català, des de Jordi Pujol fins a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, han decidit copiar els pitjors models i en alguns aspectes fins i tot superar-los. Avui alguns dels presentadors de la televisió i la ràdio públiques catalanes són líders i portaveus en actiu d'una de les forces partidistes de Catalunya (l'independentisme). La pràctica de projectar missatges de twitter mentre parlen persones de diferents forces polítiques és una cosa que no he vist mai a la BBC. Twitter és molt propens als missatges sectaris i desqualificadors, i això no sembla ser cap obstacle per a la seva projecció en directe a les pantalles de televisió. No sé si aquests missatges, especialment quan surt un representant socialista o que posa en dubte els efectes miraculosos d'una hipotètica independència, estan trucats o si són tots ells enviats espontàniament per persones (sovint anònimes o amb pseudònim). Però és una indecència ("matonisme de bon rotllo") que es projectin en directe mentre parlen persones que intenten presentar de forma civilitzada els seus arguments, i que per descomptat mentre parlen no veuen els missatges que es projecten simultàniament. Això coincideix amb la ridícula campanya de l'ANC i els líders independentistes per dir que ells parlen en nom de la democràcia, que és a "Espanya" que la democràcia no funciona (Trump també deia fins dimarts passat que la democràcia als Estats Units estava manipulada), que com que no es fa un referèncum com el del Regne Unit no tenim una autèntica democràcia (com si la democràcia britànica hagués millorat des de la infectació identitària dels darrers anys). Catalunya ha tingut plena sobirania per fer la televisió pública que volgués. Malauradament, hem malbaratat aquesta sobirania almenys pel que fa als mitjans de comunicació, i hem creat un monstre impresentable (malgrat alguns professionals lloables, no tots) que avui avergonyeix a molts dels qui hem lluitat per l'autogovern. No cal que mirem als Estats Units per estar preocupats pel futur de la democràcia.