Com és sabut, el gran repte anual de l’independentisme
català és arribar a setembre, el mes de les diades i de les coreografiades
marxes sobre Barcelona. Tenint en compte que estem a novembre i que no s’observen
avenços en els dos fronts en els quals els independentistes intenten progressar,
és a dir, el reconeixement internacional, i l’ampliació de les seves bases, alguns
d’ells comencen a posar-se nerviosos sobre com s’ho faran aquesta vegada per
arribar a setembre de 2017 amb un procés viu i amb un mínim de credibilitat. És
vox populi que els més informats dels processistes, que es resisteixen a fer
circul·lar la seva informació amb el nucli dur comarcal dels fidels, comencen a
donar mostres de desànim i escepticisme. Però per mantenir la flama viva han
trobat un fil argumental d’emergència en la denúncia d’un suposat dèficit
democràtic a “Espanya” a resultes de la falta de voluntat política de voler
acordar un referèndum d’autodeterminació (per al proper setembre, és clar) i el
desenvolupament normal de procediments judicials contra persones individuals
que han transgredit les seves funcions com a responsables públics. Moltes
persones que van lluitar per la democràcia a Espanya troben de molt mal gust
que els líders independentistes intentin parlar amb gran tremendisme d’aquest
dèficit democràtic, quan a Espanya es viu el període de més llibertat i democràcia
de la seva història. Els reptes a Espanya i Catalunya avui són l’atur, la
desigualtat i la corrupció, no la falta de llibertat i democràcia. Els
problemes de la democràcia avui estan a Turquia, a Veneçuela, a Corea del Nord,
a la Xina, a Rússia i a tants altres indrets on es vulneren els drets humans. A
Alemanya, on no s’hi fa un referèndum des de 1933 (endevineu qui el va convocar),
ni tan sols per aprovar la reunificació, no s’hi vulneren avui els drets humans,
com no es vulneren en la immensa majoria de les democràcies on estan prohibits
els referèndums dicotòmics d’autodeterminació. A Espanya la democràcia no és
perfecta com no ho és enlloc; per exemple, s’hauria de corregir un marc legal
que permet que un Tribunal Constitucional invalidi allò que una col·lectivitat
ha ratificat en un referèndum lliure i legal després d’un ampli acord polític.
Tampoc no és perfecta la democràcia a Catalunya, amb uns mitjans de comunicació
públics al servei d’un govern i una força política, amb mitjans privats
subvencionats arbitràriament per afavorir els fidels, o amb unes eleccions al
Parlament de Catalunya on s’impedeix la rendició de comptes pel procediment,
entre altres, d’amagar a la candidatura la persona que va ser president i que
es volia que ho seguís sent. La democràcia no és tampoc perfecta quan hi ha
greus casos de corrupció encara pendents de judici (com el saqueig del Palau de
la Música), i greus irregularitats per les quals encara no s’han assumit amb
prou contundència responsabilitats polítiques. Al contrari, ara Artur Mas
anuncia la creació d’una nova fundació, que no serà del partit, per escapar a
la fiscalització que els Tribunals de Comptes fan de les fundacions dels
partits. El “procés” de moment ha servit per empitjorar la qualitat de la democràcia
catalana (i per dividir la societat), corrent una enorme cortina de fum sobre
les responsabilitats d’una força política en els casos de corrupció i les retallades
pressupostàries. I posant en marxa un procés que avui té la seva esperança
objectiva en l’avenç de forces euro-fòbiques i fonamentalistes que pretenen
tornar a un món de “nacions lliures”, i que avui omplen de preocupació als
demòcrates de tot el món, incloent forces nacionalistes de trajectòria democràtica
com el Partit Nacionalista Basc. Els dirigents independentistes no només fan dependre
la seva estratègia d’una força obertament eurofòbica, la CUP, que té com a
referent ideològic la Cuba castrista i la Veneçuela bolivariana, sinó que té
representants teòricament moderats, com el Sr. Tremosa, que flirtegen
obertament amb l’euro-escepticisme. Com va dir en un tuit l’arquitecte
federalista Jordi Mas, ja és ben curiós que alguns independentistes catalans
vuguin fer festa per la “Puríssima” el 8 de desembre, i no vulguin celebrar l’aniversari
d’un referèndum, aquest sí legal, i per tant garantista, i amb un enorme suport
a Catalunya, tant polític com popular: el que el 6 de desembre va donar lloc a
la Constitució democràtica de 1978, la primera Constitució de la història d’Espanya
que es pot reformar, i que hauríem de reformar, en un marc de pau i llbertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario