L'hybris d'Ada Colau

Pasqual Maragall va ser alcalde de Barcelona (després d’haver-se format i treballat a la universitat espanyola i estrangera) entre 1983 i 1997. Després d’aquest període, el millor de la seva carrera política, es va prendre un any de reflexió i treball universitari a Itàlia i va decidir presentar-se a la presidència de la Generalitat en 1999, tot i que no va accedir a aquest càrrec fins a 2003, 20 anys després d’accedir a l’Alcaldia de Barcelona. Entremig, va fer una feina tossuda, llarga, continuada i difícil (per cert, sempre en governs de coalició d'esquerres) per liderar el canvi de la ciutat. El seu ritme a l’alcaldia costava tant de seguir que alguns només el podíem acompanyar uns pocs anys. Però la seva prioritat estava ben clara mentre va ser el primer regidor: Barcelona i els seus habitants.

Això contrasta amb les presses i la falta de concentració en la seva feina de l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Va accedir a l’Alcaldia de Barcelona fa mig any aproximadament, si no vaig errat. Avui, el diari El Pais explica que va llençada i s’ha convertit ja en una alternativa a Artur Mas i a Pablo Iglesias, i fins i tot en un referent de l’esquerra europea.

El protagonisme frenètic de l’alcaldessa de Barcelona em recorda el concepte grec d’hybris, ben descrit a Viquipèdia. Jo no sé els problemes de Barcelona, perquè francament fa més de 20 anys que vaig deixar de pensar-hi seriosament (tot i que em sembla que l'alcaldessa no ha fet la feina ni de formar un govern sòlid), però els problemes generals dubto que es resolguin amb hybris. Els greus problemes de Catalunya, Espanya i Europa dubto que se solucionin amb exhibicions de retòrica i sobre-exposició mediàtica i plans de xoc i especulacions d’una aliança estreta amb l’esquerra anti-europeista i unilateralista. Tinc en canvi més esperança en el diàleg, la paciència i el treball col·lectiu, amb grans acords al voltant de les idees de la socialdemocràcia i el federalisme, les que ja han salvat Europa diverses vegades i esperem que ho tornin a fer. L’hybris de Colau pot espatllar el viatge de Podemos cap a la socialdemocràcia. Si Pablo Iglesias vol contribuir al progrés d’Espanya i Europa ha de decidir entre assemblar-se a Joshka Fischer o a Carod-Rovira. Ada Colau l’empeny en la direcció d’aquest darrer. On estan els “realos” de Podemos?