El federalisme consisteix en organitzar el poder des de baix.
El federalisme no és una proposta “territorial” o “identitària”. És una proposta d’organització per ajudar a resoldre els problemes de les persones, els problemes socials, començant pels problemes de la desigualtat, l’austeritat, l’atur i la precarietat laboral.
L’articulació política d’una societat democràtica comença per baix, per l’endreçament col.lectiu dels àmbits de la vida quotidiana, i progressivament cap a cercles territorials més amplis. Des d’una visió federalista, més i millor democràcia local és el primer pas cap a més i millor govern democràtic.
FEDeralistes d’Esquerres és plural i tenim socis i sòcies
que recolzen a diferents candidatures. Com a associació només demanem que es
respecti que aquestes eleccions són municipals, i que a l’hora de votar
recordem que la democràcia i la justicia social comencen en els barris, les
ciutats i els pobles. A títol individual, jo estic convençut que la candidatura
que encapçala Jaume Collboni és la que és més coherent amb aquests principis.
No es pot ser alcalde de Barcelona sense tenir les idees
clares pel que fa a l’organització del govern, perquè Barcelona no està sola al
món.
Quins són els principis del federalisme (FED):
-Govern multi-nivell perquè hi ha problemes de diferent
abast geogràfic, amb cada nivell escollit directament pels ciutadans, del
municipi a Europa i algún dia al món.
-Sobirania compartida en comptes de monopoli de la sobirania
en un món on els estats-nació estan en declivi i ja no serveixen per resoldre
els grans problemes com la inestabilitat financera, les desiguatats o el canvi
climàtic.
-Competències i finançament amb regles clares.
-Cooperació institucional en comptes de subordinació.
-Respecte a la diversitat i cultiu del diàleg i la concòrdia
entre persones que pensen i senten diferent o que tenen orígens diferents.
Com es concreta això per a nosaltres, ciutadanes i ciutadans
de Barcelona:
-Impulsar una ràpida evolució de l’Espanya autonòmica, que
ve d’un estat unitari, cap a un estat federal, amb competències més clares,
millor finançament territorial, un senat que serveixi per compartir la
sobirania, diversitat de capitals i millor reconeixement de la pluralitat
lingüística i cultural.
-Impulsar una ràpida evolució de la Unió Europea, que ve
d’una realitat inter-governamental o confederal en un sentit federal: volem una
Europa democràtica sense fronteres. Això vol dir més democràcia en el nivell europeu
i més capacitat pressupostària i fiscal comuna per impulsar l’economia i fer
polítiques redistributives.
-Barcelona, amb el seu potencial econòmic i cultural serà la
primera beneficiada d’aquesta evolució, com a gran capital d’una gran regió
europea organitzada amb una lògica federal.
Barcelona no hi ha qui la freni, però si el seu alcalde o
alcaldessa no impulsa de forma convençuda aquesta evolució federal, quedarà gradualment
al marge dels grans procesos de canvi que tenen lloc avui al món i perderà aliats
(com els ha perdut el president Artur Mas, que avui s’ha convertit en un pària
internacional a qui no rep ningú).
La majoria de gent que viu en democràcia al món ho fa en
federacions. Però no cal que anem molt lluny per veure els resultats del
federalisme, no cal que anem a Alemanya, Suïssa, Austria, Canadà, Estats Units,
Austràlia. La Barcelona governada per governs progressistes és un exemple del
que pot donar de si el federalisme: els alcaldes socialistes sempre van
desenvolupar estratègies federalistes, obertes a la cooperació (que no a la
subordinació), que van donar grans resultats. Recordeu aquells que hi éreu com
van ser els JJOO:
-Participació popular.
-Cooperació institucional.
-Multi-lingüisme.
-Diàleg i proximitat permanent amb els ciutadans per impulsar
la transformació urbana, però mai populisme (dir-li a tothom a cada moment el
que vol escoltar).
Algú es creu que els JJOO haguessin estat possibles amb un
alcalde independentista o amb un alcalde populista?
Jaume Collboni (JC) està fent una campanya exemplar, de
propostes concretes, realistes, estudiades, que poden significar una gran
millora per a tothom.
JC és una persona senzilla, preparada, compromesa amb la seva
ciutat i les idees de progrés
Hi ha una tendència a parlar bé dels líders socialdemòcrates
quan estan morts (Olof Palme) o s’han retirat (com Pasqual Maragall, PM): ja va
sent hora d’abandonar la hipocresia, i reconèixer que mai cap ideologia no ha
donat tant de benestar, a tanta gent, durant tant de temps com la socialdemocràcia (SD)
o el socialisme democràtic.
De tots els candidats que es presenten, l’únic que recolzava
i feia campanya per PM en els anys difícils (“Maragall, borratxo”) era JC. Jo
ho sé, jo hi era. L’únic que fa anys que abraça i es creu les idees de la SD i
el FED i que les posa en pràctica.
En el món global d’avui la socialdemocràcia no es pot
aplicar en un sol país o en una sola ciutat aïllada del món, per això cal
complementar la SD amb el FED.
A Barcelona, aquesta opció es diu JC; em nego a esperar que en
Jaume es retiri perquè li ploguin els elogis. JC: ets el millor candidat,
mereixes ser el nostre alcalde. Visca Barcelona i (com van dir Los Manolos) Visca la humanitat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario