-Cal desconfiar de les versions oficials de la història, especialment
les de carácter “nacional”, habitualment centrades en mites justificadors d’interessos
relacionats amb el present.
-La interpretació marxista de la història té un poder
explicatiu notable, perquè ens ajuda a situar l’evolució de tots els procesos socials
en el context dels interessos materials.
No cal dir que aquests aprenentatges estan subjectes a
nombrosos matisos, però m’han resultat força útils per entendre moltes coses, i
en línies generals no res del que després he après llegint, viatjant, estudiant
economia o participant en l’acció col·lectiva, m’han fet pensar que fossin
incorrectes.
Per això trobo especialment lamentable que els senyors
Tortella, a una banda del quadrilàter, i els senyors de Riquer i Albareda, a l’altra,
s’hagin posat la samarreta o el pantaló de boxa amb la seva respectiva bandera
nacional, i oblidant tota mena de matís, s’hagin posat a intercanviar cops de
garrot intel·lectual. El senyor Tortella diu entre altres comentaris de traç
gruixut que els catalans tenim gelosia del poder de la llengua castellana. No
només no tenim gelosia, sinó que ens sentim orgullosos de parlar-la i poder
admirar les grans creacions d’aquesta llengua, fins i tot contribuir-hi, i
alhora poder posar de manifest els enormes disbarats que es diuen de vegades
amb ella. Els senyors de Riquer i Albareda no creuen que hi hagi res de
veritat, pel que sembla, en l’acusació d’adoctrinament nacionalista de la població
catalana, fins i tot després d’haver estat humiliats com a historiadors
catalans al veure com els show men Miki Moto i Jordi Soler passaven per davant
de tots ells com a directors d’activitats de debat i estudi en el tricentenari
dels fets de 1714.
Malgrat que jo sóc només un aficionat a la història, també em preocupa molt llegir anàlisis que s'assemblen molt als pamflets, com passa avui. La lectura marxista de la història actua com una il·luminació, i quan la descobreixes crec que es produeix una epifania del coneixement (qui sóc, d'on vinc, i on podria anar sabent d'on vinc). Així, des de la guerra de 1714 a la guerra civil o la "transició" es comprenen i finalment les dades encaixen.
ResponderEliminarEn cert sentit, la interpretació marxista s'apropa al mític "pensament crític" que tanta falta ens fa com a col·lectiu.
A mi no em sorprèn gens que la Generalitat hagi pensat en Mikimoto o Toni Soler per a dirigir la commemoració, perquè responen al model acrític, a la cultura de l'espectacle i al negoci del show, finalment. Em fa vergonya que això passi al meu país, això sí.