CiU i Artur Mas s'han donat una bona patacada. En molts sentits, crec
que se la mereixen, però a ningú pot deixar de preocupar-li la situació
en què la seva frivolitat (i la d'ideòlegs d'ideologia confusa, com en
Ferran Mascarell) deixa el país.
Mentre ahir el PSC treia al voltant del 15% dels vots a tot Catalunya , a Itàlia passava una cosa que assenyala el camí de futur. Així ho explica El Pais:
"La jornada, independientemente de los resultados, fue un éxito. Más de
tres millones de simpatizantes formaron largas colas ante las 9.000
urnas colocadas por todo el país, ofreciendo un bello y reconfortante
espectáculo a quienes estaban perdiendo toda esperanza en la política.
Las primarias abiertas —no hacía falta pertenecer al partido, solo
inscribirse en alguna de las sedes y pagar dos euros— ofrecían una
ventaja de Bersani —el 44,5%— sobre Renzi —36,%— con la mitad del voto
escrutado."
Totalment d'acord amb els pensaments de Raimon Obiols que Joan Tapia transcriu: "Ara s’ha tancat el cicle obert a Sitges i el PSC ha de
tornar a ser un gran partit esponja, amb estructures més àgils, un
partit amb més xarxes i menys Nicaragua, i que els candidats surtin
d’eleccions primàries. Ha de canviar i la transformació vindrà de
plataformes internes… i de grups externs. És un model el Partit
Demòcrata d’Obama? No li atrau l’excés de disparitat ideològica, però sí
la gran porositat organitzativa. I les primàries, són compatibles amb
un aparell fort i centralitzat? Rotunda negativa".
No hay comentarios:
Publicar un comentario