El debat estèril sobre la viabilitat económica de Catalunya (per Siscu Baiges)

Seria viable econòmicament Catalunya si fos un país independent? Aquesta és la pregunta innecessària que ha donat lloc a que es facin informes abundants i, fins i tot, llibres, per demostar que sí, que som fantàstics, que sols, podem.

I dic que és innecessària perquè la viabilitat econòmica dels països ja té poc a veure amb la potència de les seves empreses o la creativitat i intel·ligència dels seus treballadors. La volatilitat dels negocis és tant gran que allò que és vàlid avui pot deixar de ser-ho demà. Catalunya pot ser molt viable avui i tenir grans recursos i reserves econòmiques i desaparèixer de la nit al dia si un fons d’inversions o uns quants decideixen endur-se els seus diners a un paradís fiscal més rendible o si una empresa decideix que li surt més a compte endur-se la producció a un país on li surti més barat collar els treballadors i pagui menys impostos.

Si Catalunya és indepedent, tampoc no cal patir gaire perquè des de la resta d’Espanya es pugui produir un boicot contra els productes catalans. Els productes ja no són catalans. El cava, si ho és, ben segur que ho pot deixar de ser en qualsevol moment, si un xeic àrab o un inversor xinès o rus es queda amb l’empresa que el produeix. No massa anys enrera, el gran problema era què passaria amb La Caixa si s’escampava la fòbia anti-catalana. Ara, el problema no és què li passaria a La Caixa si Catalunya s’independitzés sinó com es prendran a La Caixa aquesta decisió.

La Unió Europea camina cap a la creació d’una Unió Bancària que, si funciona bé, farà que els bancs deixin de ser nacionals i passin a ser comunitaris. Alemanya es resisteix i no vol que el Banc Central Europeu supervisi els seus bancs, però, més aviat o més tard, haurà d’acceptar que es produeixi aquesta supervisió i que, per tant, el “seus” bancs deixin de ser “seus” del tot (si és que ho eren) i passin a ser “més” europeus. I amb La Caixa o els bancs francesos passarà el mateix.

La viabilitat de Catalunya, la d’Espanya, la de molts països europeus depèn de que els dirigents europeus (els actuals i els que puguin sortir de les properes eleccions alemanyes i a d’altres països) és creguin, de debò, que Europa és un projecte comú en el qual hi estem tots ficats fins al coll, catalans, extremenys, bàvars i, si m’apureu, escocesos.

Que Catalunya sigui independent d’Espanya o no (sigui el que sigui el que vulgui dir això) és irrellevant a l’hora de determinar si serà econòmicament viable o no. Mentre, seria de desitjar que, mentre es facin els jocs de mans que es vulguin en l’escena política catalana, el senyor conseller d’Economia no es despisti a l’hora de demanar , i si pot ser uns quants dies abans que acabi el mes, els diners que necessita per fer front als pagaments dels funcionaris i entitats que esperen, comprensiblement preocupats, els ingressos corresponents als seus comptes corrents.