Votar, malgrat tot (per Francesc Trillas)

La democràcia és molt imperfecta, però és el menys imperfecte dels sistemes coneguts. Hem de treballar molt per millorar-la, però és una criatura fràgil, i hem de vigilar de no espatllar les coses bones que té quan intentem millorar les que no ens agraden. Si hi ha un aspecte positiu de la greu crisi que amenaça Europa, és que fins ara ningú ha plantejat seriosament que la solució es trobi fora de la democràcia. Aquesta té molts components, entre ells la llibertat d'expressió, el respecte per les minories i la protecció dels drets humans. Un d'aquests components és el vot. Les eleccions no són un mecanisme perfecte de presa de decisions, però davant de l'urna tots som iguals, el vot de tots els majors de 18 anys val el mateix (amb alguns matisos per l'existència de sistemes electorals que primen a les zones rurals). A mi no m'agrada ni com s'ha elegit ni molts aspectes de la llista electoral que votaré el dia 20 de novembre. Però a aquestes alçades tinc una ideologia força clara, i si vaig recolzar la força que millor representa aquesta ideologia en moments en què havien succeït esdeveniments molt més reprobables que gestionar més o menys malament una crisi econòmica (em refereixo als GAL i al finançament il.legal), francament no veig que ara, per molt greu que sigui la crisi, i per molt imperfectes que siguin els mecanismes de selecció en el meu partit, hauria de canviar d'opció. No veig que les alternatives siguin millors, ni estiguin més a prop de la meva ideologia. La socialdemocràcia ha donat els sistemes de prosperitat més eficaços i que han beneficiat a més gent de tota la història de la humanitat. En moments de dificultats és precisament el moment de defensar amb força aquesta veritat. Altres opcions són molt respectables, però no ens acosten a aquest ideal.