Un sistema més igualitari i robust

A l'any 2006, el govern de Zapatero va aprovar la Llei de Dependència. La crisi econòmica de 2008-2010 i els governs de Rajoy van aturar el seu desplegament. A l'any 2020, el govern de Sánchez ha aprovat l'Ingrés Mínim Vital, que també crea una nova pota de l'Estat del Benestar. El repte és que aquesta nova pota sí que sigui robusta i sostenible en el temps. És a dir, que hagi arribat per quedar-se, que un eventual govern de dretes o un eventual empitjorament de la situació econòmica o de finançament del deute, no faci aquesta nova pota quelcom temporal.
Què es pot fer perquè l'IMV sigui robust i sostenible en el temps? Una primera cosa ja s'ha fet, i s'ha fet bé, al meu entendre. La seva aprovació ha vingut precedida per un intens treball d'estudi i preparació, que enfonsa les seves arrels en nombrosos treballs acadèmics, ministerials i de l'autoritat fiscal independent, l'AIREF, que precisament havia estat presidida per l'actual Ministre Escrivá en el període anterior. A resultes d'aquest treball sòlid de preparació, l'IMV ha estat rebut positivament per la majoria d'experts i comentaristes. Això farà que si qualsevol govern posterior vol eliminar-lo, ho tingui molt difícil per explicar-ho a l'opinió pública i experta. A més, la mesura introdueix una sèrie d'innovacions (l'ús de Big Data, la disponibilitat a ser avaluada) que li donen una flexibilitat i adaptabilitat que facilitaran la seva modulació a circumstàncies diferents i l'arribada de nova informació i coneixement, com ha explicat el propi ministre Escrivá.
Però caldrà fer més. En particular, caldrà que l'IMV actual, i la seva possible ampliació en el futur, vagi acompanyat d'un paquet de mesures a mig i llarg termini que facin l'Estat del Benestar finançable de forma permanent i sostenible. Això vol dir sobretot dues coses: creixement sostenible i més ingressos fiscals. El creixement sostenible ha de venir de la mà del New Green Deal europeu i d'un fons de reconstrucció europeu ben gestionat, així com de polítiques que facin augmentar la productivitat sense que ningú quedi enrera en el marc de la transició digital. Més ingressos fiscals ha de venir de la mà d'una cultura tributària que ens permeti augmentar els ingressos impositius respecte al PIB a Espanya, avui clarament per sota de la mitjana europea, i de la mà d'un compromís europeu amb una fiscalitat millor, introduint mesures d'harmonització dels impostos amb les bases fiscals més mòbils, i introduint impostos europeus, com ja preveuen els plans de la Comissió Europea.
Com ha dit Eva Granados en un article a El País, s'ha donat un pas "escandinau", que ningú qüestionarà dintre d'un temps. Per això ha estat un encert que el govern avancés els seus plans per introduir l'IMV de forma permanent, en comptes d'introduir (com demanaven alguns) una mesura temporal ara, eliminar-la, i intentar introduir un IMV permanent més tard. Ara és quan hi ha el clima social que fa aquest esforç acceptable per al conjunt de la societat. Ara és quan s'havia de fer, perquè sigui quelcom que no tingui volta enrera, com no tenen volta enrera les pensions publiques o l'escola pública.