El Partit Popular va designar fa uns dies per un procediment exprés al Sr. García Albiol com a candidat a la presidència de la Generalitat. Se suposa que els dirigents d'aquest partit valoren positivament la campanya que va fer sota el lema de "Netejar Badalona" a les darreres eleccions municipals. L'objecte de la seva neteja, tot i que no ho deien els anuncis, eren els immigrants badalonins dels darrers temps, especialment els romanesos. Un temor ben fonamentat és que el Sr. García-Albiol vulgui traslladar a la campanya catalana i al Parlament de Catalunya la idea de "Netejar Catalunya", aquesta vegada no només dels pobres imigrants, sinó d'altres espècies més acomplexades que ell. Aquest nomenament ho diu tot sobre la suposada moderació del PP. Esperem que algú, potser després de l'actual cicle electoral, vegi la necessitat imperiosa que té Espanya d'una dreta civilitzada i europeïsta.
Fa uns anys recordo en un debat electoral d'unes eleccions europees a un candidat d'ERC, el Sr. Bernat Joan, que defensava que els estats "uni-nacionals" (dit així) eren els que funcionaven millor (s'entén que per als pocs habitants d'aquests estats, a la resta del món que la bombin, és clar). Com que feia poc de la Guerra dels Balcans, jo em vaig espantar una mica. L'altre dia vaig veure que un dels coautors (el que devia posar els supòsits del model utilitzat) d'un desafortunat estudi econòmic del CIDOB sobre la independència de Catalunya, havia estat un assessor del Sr. Joan, llicenciat en Humanitats per la Universitat de Navarra.
Per sort estem al segle XXI i a la Unió Europea, cosa que de moment frena que els esdeveniments segueixin la deriva que els agradaria a persones com García-Albiol i Bernat Joan. Però tot el que fem per donar poca corda a aquest tipus de formulacions serà poc. Des de determinada esquerra, potser caldria reflexionar sobre si expressions com defensar a ultrança la "sobirania nacional" o el "dret a decidir-ho tot" no estan més a prop de l'escala de valors del Sr. Bernat Joan que no pas de l'escala de valors necessària per construir l'Europa democràtica i unida del segle XXI. I no ho dic per algun (es podria qualificar d'oportunista?) que fa tres anys encara estava a l'executiva del PSC (on havia arribat molt de pressa) i signava coses a favor d'una aliança catalana de progrés i per la regeneració democràtica, i ha acabat a la llista que embolica anti-democràticament al neo-liberal Artur Mas, en una evolució que només es pot entendre des de les dificultats d'inserció laboral a Catalunya. Em refereixo a persones d'esquerres de bona fe, que farien bé a pouar més en la tradició federalista que no pas en el vocabulari i els estereotips nacionalistes.
Em fa mandra traduir, però aquestes persones de bona fe potser podrien llegir cada diumenge, o almenys algun, a Eugenio Scalfari en comptes dels despistats savis locals:
"Non so se Tsipras si proponesse questo scopo, ma so che questo è accaduto. Un evento che ha preso in contropiede gli antieuropeisti alla Salvini, alla Grillo, alla Le Pen, a Podemos. E in casa nostra perfino ad una certa sinistra che era andata addirittura ad Atene per festeggiare il referendum voluto da Syriza (l'ultimo e ben calibrato bluff di Tsipras). Il tema vero non è — come pensa perfino Zagrebelsky — quello di dare diritto di dissenso alla Grecia, ma piuttosto quello di cessioni di sovranità di tutti i paesi membri dell'Unione al Parlamento dell'Ue e trasformarla in uno Stato continentale che sia in grado di competere e di collaborare con pari forza con gli Stati già operanti nella società globale in cui viviamo e sempre più vivremo se ne saremo all'altezza".
No hay comentarios:
Publicar un comentario