Benvolguts Pere Oriol,
Joan Ignasi i Joan Manuel:
M’adreço a vosaltres
perquè em caieu bé i us respecto (i perquè teniu noms compostos i això em
permet jugar una mica), encara que al Joan Manuel no tinc el gust d’haver-lo
tractat personalment. I perquè em sembla
que no aneu a la candidatura de Mas i Romeva, a diferència d’altres persones
que se’n van anar amb vosaltres del PSC. Alguns que sí que hi van, a la candidatura, o la recolzen, també els respecto i
em cauen bé, però crec que ja no hi ha res a fer, almenys de moment. N'hi ha que la recolzen expressant ja algunes reserves, però amb una docilitat cap als nous líders que contrasta amb la seva valentia cap als anteriors. Amb vosaltres encara em
queden esperances. Anar-se’n del PSC també em sembla respectable, igual que em
sembla respectable que algú es faci independentista. Jo no he seguit aquesta
evolució per raons idològiques, que he intentat anar explicant en aquest blog.
Els vostres noms
compostos m’agraden perquè reflecteixen la complexitat de les coses d’aquest
món. Vosaltres mateixos sou persones complexes. Us podríeu dir Pere Ignasi,
Manuel Joan o Joan Oriol també, perquè la realitat flexible en què vivim es pot
combinar de moltes maneres si un hi posa ganes i imaginació, i un no es deixa
endur per les formulacions rígides del passat (per què organitzar el món a base de noms d'una sola paraula? per què organitzar el món amb estats-nació?).
La llista feta a Palau
que vol fer president Artur Mas (o no, que tampoc això està clar, però la qüestió
és que és la llista on va Mas, però sense que estigui previst que Mas rendeixi
comptes de la seva gestió) és la llista dels hereus de Jordi Pujol, la llista desitjada pels Pujol, la llista d’una TV3 segrestada i una Catalunya Radio on s’ha canviat el
director a dos mesos de les elecions per raons polítiques. M’agradaria saber en
especial què en pensa en Pere Oriol d’això, i de la sessió contínua de Mas convocant eleccions en prime time seguit de Junqueras com a "cap de l'oposició" amb lletres ben grans, i de fets com que la cançó de l'estiu tingui el mateix títol que el nom de la candidatura de Mas... desconec si a la Veneçuela de Maduro la televisió pública ha caigut tan baix, i la sensació d'impunitat d'uns dirigents és tan barroera. És la llista dels que privatitzen la
sanitat i segreguen l’educació, dels que mantenen un sistema electoral
discriminador.
On està l’aliança catalana
de progrés i la regeneració democràtica per les quals en Joan Ignasi em va convèncer de col·laborar amb ell durant un temps? Quins són els criteris
ètics de voler resoldre les coses nosaltres sols (i tan malament) quan la majoria dels nostres
problemes són compartits? On està l’esperança d’uns
mitjans de comunicació públics i privats que reflecteixin el pluralisme de la
nostra societat?
Se'm fa difícil pensar que votareu, com alguns companys de recorregut vostres, per un procés, l’únic aliat
internacional del qual és la Lliga Nord italiana, experta a detectar projectes que necessiten urgentment una vacuna contra el patriotisme. Mas parla d'excepcionalitat: però quins seran els costos d'una excepcionalitat de durada incerta (jo crec que durarà dècades, però em puc equivocar, com en tot)?
Una Europa federal,
flexible, i una Espanya que segueixi una evolució federal i europeïsta, s’ajustarien millor al que jo conec de les vostres personalitats i dels vostres fantàstics
noms, que no pas aquesta candidatura de Tot per Catalunya, o Junts per la Impunitat. Ja sé que els meus objectius no són fàcils d’aconseguir, però em
sembla que resoldrien millor els problemes que tenim plantejats (que són molts i complexos) i s’adiuen més amb els valors que encara compartim que no pas els d’aquesta
candidatura que, tranquilitzeu-me sisplau, tendeixo a pensar que no recolzareu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario