Exemples d'oportunisme electoral

Un grup d'ex-regidors i gestors municipals han publicat un article al qual m'adhereixo amb tota modèstia, denunciant la utilització política de la figura de Pasqual Maragall. Utilitzen en l'article un to baix que és d'elogiar, però que es queda curt davant de la realitat de les coses. Dubto molt que cap dels candidats que ara elogien a Maragall el recolzés quan tocava, o el votés. Crec que dels candidats a alcalde de Barcelona actuals, només en Jaume Collboni va votar a Maragall i li donava suport. Mentrestant, un grup d'independentistes entre els quals algun fill de Jordi Pujol començava el seu inacabat camí cap a la fama boicotejava la inauguració de l'estadi olímpic. Altres (possiblement els mateixos) divulgaven la insidiosa campanya "Maragall Borratxo". I altres (en concret, una candidata) que avui elogien a Maragall militaven a les joventuts del CDS. És bo que el temps els hagi fet rectificar. Efectivament, Maragall va ser un excel·lent alcalde, que va comptar amb un bon equip. No cal mitificar ni als uns ni als altres, però és saludable que es limiti seriosament el dret a pujar-se als carros de forma oportunista. Els Jocs Olímpics de Barcelona haguessin estat impossibles amb un alcalde independentista. I haguessin estat impossibles amb un alcalde i un equip de regidors amb un sou més baix que el d'un professor agregat de la Universitat (estic en situació de poder fer la comparació). No: no vam ser regidors en aquella època pel sou que cobràvem. Però hagués estat difícil retenir a l'Ajuntament persones del nivell de Pasqual Maragall, Josep M. Vegara, Oriol Bohigas, Marta Mata, Eulàlia Vintró i tants altres com els signants de l'article esmentat, amb sous com els que pretén fixar demagògicament la candidata Ada Colau. Potser si en comptes de parlar torrencialment pensés una mica les coses que diu les seves aspiracions de construir un nou ajuntament d'esquerres serien més creïbles. Jo a Barcelona votaré a Jaume Collboni, que té menys pretensions però que amb més modèstia pretén construir el futur extreient les bones lliçons (certament, no tot va ser de color rosa) del passat. A qui no crec que votés si visqués a la seva ciutat és al candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid, a qui l´únic que gosaria fer seria recomanar-li aquest vídeo d'un candidat que sí que m'agrada, el Sr. Angel Gabilondo.