SOS Hispanofòbia

Encara que un intenta posar milles i oceans entremig, el monotema continua sacsejant la consciència. La Sra. Pilar Rahola va respondre al míting de Pablo Iglesias a Barcelona amb aquest tuit (entre altres perles de la reacció del star system indepe, que sembla que no comparteix alguna teoria voluntarista que destaca els punts en comú entre Podem i el moviment sobiranista): "La frase de Pla, "el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres", ha quedat avui certificada amb un Messies amb cueta". És a dir, els espanyols, tant de dretes com d'esquerres, són impresentables, no tenen remei. És el que de vegades encara se sent per part de persones aïllades en alguns actes i taules rodones a la Catalunya de finals de l'any 2014 després de Jesucrist, o en comentaris a la xarxa de persones més o menys anònimes. La Sra. Rahola, però, no és una persona anònima. És una persona que gaudeix d'un espai desproporcionat en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya, i que forma part d'un òrgan oficial, una mica fanasmagòric això si, però oficial, el Consell per la Transició Nacional. Si en comptes d'espanyols hagués posat alguna altra identitat nacional, religiosa o ètnica, segurament ara aquesta persona seria objecte d'alguna querella automàtica per part d'alguna autoritat pública. La Sra Rahola, però, segurament seguirà gaudint dels seus injutificats altaveus mediàtics i del seu càrrec públic. Com les altres persones que no es tallen ni un pel a l'hora de fer comentaris hispanofòbics, la Sra. Rahola no només menysprea persones que viuen en altres terres d'Espanya, sinó que també menysprea els milions de catalans que tenim lligams amb la resta d'Espanya, i que ens sentim, en menor o major grau, depèn del dia i de l'estat d'ànim, també espanyols, entre moltes altres coses. Com va dir una vegada Pasqual Maragall, "Espanya forma part de Catalunya", els agradi o no als nacionalistes, ara autoanomenats independentistes no identitaris. Això pel que fa a la vessant més greu del comentari, la vessant que té a veure amb els estereotips i els prejudicis fronterers amb el racisme. Hi ha una vessant menor en aquest cas, però que també convé criticar amb duresa, i és el fet que la realitat desmenteix tossudament que la dreta espanyola sigui igual que l'esquerra. És una qüestió menor, perquè de la xenofòbia cal defensar tant a les persones de dretes com a les d'esquerres, tinguin la identitat que tinguin. Però algunes persones d'esquerres a Catalunya ens sentim ofesos que hi hagi altres persones que siguin incapaces de reconèixer que en moltes fases de la història de Catalunya, fins avui mateix, han estat les esquerres les que han defensat el reconeixement de Catalunya, i la recerca de vies d'apertura i diàleg. Les esquerres espanyoles (amb la col·laboració de les catalanes) van impulsar la Constitució que fonamenta la nostra democràcia, la democratització de l'exèrcit espanyol, la universalització de la sanitat (que avui les dretes espanyola i catalana posen en qüestió), i avui defensen una via federal per resoldre l'encaix de Catalunya a l'Espanya i l'Europa del segle XXI. Per no parlar de la sang vessada junt amb tants catalans per la llibertat i el progrés. Les declaracions de la Sra. Rahola són lamentables i inacceptables, com ho són el rol absurdament privilegiat del qual gaudeix aquesta persona en la societat catalana.