Els liberals d’Artur Mas són… federalistes!!

Jo no sóc liberal, sóc social-demòcrata. Però com a tal comparteixo valors liberals, i m’interessa el liberalisme. Com acostuma a passar, el descobriment fa uns dies a Catalunya que el Partit Liberal britànic, de la mà del seu líder històric Menzies Campbell, recolzava una solució federal per a les relacions entre Escòcia i el Regne Unit, no ha tingut pràcticament cap ressò entre els mitjans de comunicació tradicionals. El partit de Campbell és el partit frontissa al Regne Unit, i actualment està al govern amb el Partit Conservador, però a partir de 2015 podria estar al govern amb el Partit Laborista. El liberalisme internacional se suposa que és la primera porta d’entrada del partit d’Artur Mas, Convergència Democràtica de Catalunya, al món. Els eurodiputats convergents tradicionalment han format part del grup liberal al Parlament Europeu i Artur Mas i alguns dels economistes i altres intel·lectuals que li donen suport, no oculten les seves simpaties liberals. Un dels problemes que tenen en la seva croada internacional per convèncer el món de les bondats del seu projecte sobiranista és que existeix una importantíssima tradició federalista entre els liberals europeus i d’altres parts del món. No hauria de sorprende a ningú que els únics que es vulguin reunir amb Mas, i fer-se fotos amb estelades, siguin els euro-escèptics xenòfobs de la Lliga Nord. Els federalistes al Canadà són sobretot els liberals. A Europa hi ha una forta tradició federalista entre els liberals. En són exponents liberals britànics com l’economista Lionel Robbins (veure el fantàstic llibre “Altiero Spinelli and the British Federalists”, on s’explica com un dels pares del federalisme europeu, el progressista italià Spinelli, es va veure molt influït pels liberals federalistes britànics). El pare intel·lectual dels economistes liberals italians (els treballs recents d’alguns dels quals han estat utilitzats com a munició pro-independentista), Luigi Einaudi, era un federalista. Això diuen dos historiadors del pensament econòmic, Forte i Marchionatti, que han estudiat la seva obra:

El nucli d’aquestes idees es troba en dos articles, “Per una Federazione economica europea” (1943), i “I problemi economici della Federazione europea” (1944), escrits durant el seu període d’exili a Suïssa. És en aquests articles que Einaudi construeix el que s’ha anomenat la seva teoria del mercat global (...), fonamentada en la discussió del teorema smithià sobre la divisió del treball i l’abast del mercat, i va desenvolupar la seva teoria del govern federal, és a dir, els seus pensaments sobre el model d’un estat supranacional federal democràtic que faria possible capturar les oportunitats ofertes per un mercat mundial, o almenys un gran mercat unificat. La federació europea representa un òptim de segon ordre  respecte a l’estat supranacional, essent l’òptim teòric un govern mundial. En efecte, el projecte d’un govern federal té en compte la tendència a l’expansió del mercat, reconciliant-la amb la dimensió política màxima possible.