La distància òptima en política industrial

Avui hem tingut reunió dedicada a política industrial en el grup de treball sobre el projecte econòmic de la socialdemocràcia de la Fundació Rafael Campalans i la secretaria d'economia del PSC. Amb una presentació inicial de Carles Rivera, hem discutit les idees de Dani Rodrik entre altres, i hem escoltat les aportacions de persones amb experència de govern com Joan Trullén i Marcel Prunera. A més hi han participat entre altres els economistes Antoni Zabaza i Javier Asensio i l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. S'ha posat de manifest que les polítiques industrials són necessàries tant per raons microeconòmiques (relacionades amb les imperfecions dels mercats) com per raons macroeconòmiques (relacionades amb la necessitat d'impulsar les exportacions i de millorar el mix sectorial de l'economia). En la línia del llibre recent de Maurici Lucena, també s'ha valorat que la política industrial incorre els riscos propis de les imperfecions del govern, i que per això és necessari que es desenvolupi en un context de qualitat institucional que vetlli per la "distància òptima" entre governs i empreses.