Economia de mercat, d’acord! Economia de mercats financers, no! (per Siscu Baiges)

Amb motiu de la campanya electoral de les autonòmiques catalanes del novembre del 2010, l’amic Francesc Trillas i jo vam mantenir un intercanvi de reflexions sobre el sentit de l’economia de mercat al segle XXI. Trillas em defensava la necessitat de la seva existència per ordenar el funcionament de la societat i jo insistia que han de ser les administracions públiques les que governin la societat i, tot  cas, que els mercats s’ocupin dels buïts que deixa lliures aquest govern, allò que no és imprescindible per garantir la salut i l’atenció social als seus ciutadans.

Jo estava convençut que les opcions socialistes estaven perdent suport a tot Europa per culpa de la seva prevenció a l’hora de cantar-li la canya a l’economia de mercat i Trillas em replicava que l’esquerra ha de trobar fórmules per gestionar de forma progressista i solidària la societat que es mou en base a aquesta economia.

Els socialistes van perdre les eleccions autonòmiques, les municipals i les generals i, al meu entendre, en cap cas, va ser per mèrits especials dels seus adversaris sinó pel desànim de l’electorat socialista davant la seva manca de coratge en plantar cara. Però, amb els mesos que han anat passant, he canviat una mica el meu plantejament. Crec que els socialistes, l’esquerra, els progressistes no han de plantar cara tant a l’economia de mercat sinó a la que gira entorn els mercats financers.

Qui està ensorrant el món en la misèria, en la pobresa, en la fam, en la desatenció social no són tant els empresaris que fan cotxes, neveres o ordinadors, sinó els que han fet dels diners un element de mercat. I ara crec que la posició més sensata i útil per part dels partits i les opcions socialitzants és la d’atacar el cor de la bèstia. La via per combatre-la és prohibir tota operació especulativa amb els diners. Els diners han de ser un simple element d’intercanvi. Ara que hem descobert que estem tots interconnectats i despullats davant l’especulació financera, l’hem de tallar d’arrel.

Si l’esquerra vol guanyar credibilitat ha de començar a tancar bancs, empreses d’inversió en Borsa, fons d’inversions, borses on es conrea el xantatge als governs (democràtics o no). Ja no es tracta de posar una taxa a les transaccions financeres sinó en prohibir aquestes transaccions, o, potser, i en una fase de transició, fer-les innecessàries.

No és que s’hagi de salvar l’euro. És que, mentre calgui monedes, amb una ja en tindrem prou pels 7.000 milions de persones que poblem el Planeta.  L’esquerra s’obrirà camí quan parli de tancar Borses, Citis i Walls Streets. Quan els policies entrin a les empreses que especulen “a futurs” amb el preu dels aliments, causant la desnutrició i la mort de la canalla al Sahel o allà on sigui.

L’economia de mercat no m’agrada, però, primer, cal tancar l’economia dels mercats financers. No regular-los. Tancar-los! Què en dius Francesc?

Per cert, mentretant, i posats a tocar de peus a terra, us animaria a entrar al “esdeveniment” que he creat al facebook: “Europeus per Hollande / Européens pour Hollande”. François Hollande li ha cridat l’alto a la senyora Merkel i li ha dit que no pensa agenollar-se davant la seva imposició de la política d’austeritat a Europa. Una cosa és tocar de peus a terra i l’altra tocar-la amb els genolls. Us hi apunteu?