Les tardors indepes solen començar l'onze de setembre, una mica abans que la tardor oficial (ja se sap que els indepes això de les normes...). En els darrers anys, des de 2012 o 2014, la resta de la ciutadania de Catalunya vèiem l'arribada d'aquesta tardor política amb resignada aprensió. Els indepes estan tot l'any sense fer res (políticament) i desperten a la tardor per a la temporada de l'equivalent de les marxes orangistes. Aquestes són marxes dels fanàtics nacionalistes britànics a Irlanda del Nord, que passegen els seus símbols i la seva arrogància pels carrers compartits. Curiosament, els separatistes parlen dels que no ho som (que per sort som enormement diversos) com a "unionistes", que és com s'anomenen els protestants a Irlanda del Nord, però els que més s'assemblen als fanàtics unionistes són ells.
Recordo un amic meu que a principis de 2014 ja anticipava aterroritzat com seria la tardor d'aquell any, amb la consulta d'Artur Mas que havia de decidir el futur de Catalunya i desafiar el poder de l'estat, al mes de novembre. Després, a l'any següent, van arribar les eleccions plebiscitàries, també a la tardor, quan els catalans havíem de tornar a decidir el nostre futur. L'apoteosi va arribar el 2017, on tenim els èxtasis del 20-S, l'1-O, el 3-O, i la DUI interruptus (tot i que els indepes no volen recordar l'assalt a la democràcia del 6-7S), ... tot en una tardor on vam tornar a decidir el nostre futur, ara per tercera vegada, però pel que sembla no per sempre, perquè la CUP diu que vol tornar a fer un 1-O, tot i que el President de Junts al Parlament, un tal Batet, diu que ja som independents i només estem esperant el reconeixement internacional, que arribarà, tot és qüestió de paciència. Al 2019 vam tornar a tenir una tardor calenta, amb la sentència i els aldarulls de l'"apreteu" del senyor Torra. Al 2017 i al 2019 les aules de les facultats més mobilitzades de la UAB i altres universitats es van aturar diverses setmanes. A mi em sabia greu que molts estudinats prometedors perdessin setmanes de classe enredats per una persona tan allunyada de l'esperit universitari com Carles Puigdemont. El dia i hora en què es va fer pública la sentència, a mi em va tocar donar classe (d'introducció a l'economia a Ciència Política), i una bona part dels estudiants es va aixecar en el moment de fer-se pública per anar a manifestar-se a la Plaça Cívica, la plaça principal del Campus de Bellaterra de la UAB. Una noia que seia a les primeres files es va aixecar i molt educadament em va dir amb una cara de gran alegria que havia sortit la sentència, com si em comuniqués el neixement d'un germanet seu. No sembla que mentrestant hagués tingut temps de llegir la sentència, però semblava tan feliç com la "telebasurera" Rahola quan van detenir Puigdemont a Sardenya.
Però ara ha estat diferent. Al 2021 el procés ja no és el que era. El dijous passat va circul·lar el rumor que el dia següent, divendres 1-O, hi hauria vaga d'estudiants per commemorar els fets de 2017. Però la veritat és que els estudiants indepes a la UAB no van aconseguir aturar ni la Facultat d'Humanitats, hereva de la Facultat de Lletres, que havia arribat a ser un baluart d'Herri Batasuna a Catalunya als anys 1980.Vaig tornar a Barcelona ciutat després de fer classe, i una mani creuava la Diagonal, però eren quatre gats. La resta de manifestacions han estat molt poc concorregudes. Tot això es va apagant, i el caçador torna capcot cap a casa sense haver cobrat cap peça. Cap ni una. Autocrítica? Demanar perdó? Deixar-los de votar? Ca!!!
Almenys els altres potser ara podrem esperar la tardor amb pau i tranquil·litat, i gaudir-ne com una de les millors estacions de l'any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario