L'acció federalista d'esquerres, més important que mai

La meva predicció és que Federalistes d’Esquerres (l’associació actual o una que s’hi assembli molt, o un conglomerat) creixerà molt i creixerà en importància en els propers anys. La raó és sobretot de demanda: hi ha una necessitat de federalisme d’esquerres, cada vegada hi ha més gent que el reclama. Aquesta és la demanda principal a Catalunya, més federalisme d’esquerres. Hi ha una demanda al món, a Europa i Espanya de federalisme en general, no només d’esquerres, però la gran batalla ideològica, sobretot a Catalunya, és per satisfer la demanda de plataformes que ajudin a gestionar les interdependències en un sentit progressista.

És a dir, moltes persones de diverses generacions saben que cal impulsar un gran programa igualitarista i internacionalista que salvi el Planeta del canvi climàtic, i progressivament es van adonant que això només és possible superant el marc de l’Estat nació. Però aquesta demanda té adversaris: els que tenen por de perdre-hi, que en alguns llocs com Catalunya són els que han manat tota la vida. En altres llocs s’han inventat el populisme plutocràtic. Aquí, s’han inventat (o per assaig i error han anat a ensopegar-hi) el “procés”. Els adversaris són poderosos, però estem veient els costos socials i econòmics de les seves victòries electorals i de les seves aventures suïcides. Calen partits polítics i sindicats forts que els hi plantin cara, i calen plataformes i instruments cívics que competeixin amb el nacionalpopulisme en relat i mobilització.

Per alguna cosa l’autor més important de l’esquerra del moment, l’economista francès Thomas Piketty, descriu entre altres adjectius el seu programa de “socialisme” com a “federal”. El federalisme i la superació de la sobirania nacional són crucials en la seva proposta.

A Federalistes d’Esquerres (FED) hi ha un debat en marxa, mentre continua la seva acció, que acabarà amb una associació encara més forta i activa, amb idees renovades. Espero participar-hi modestament amb aquestes notes i amb els comentaris que pugui aportar quan pugui.

FED va contribuir (com explico al llibre Missió Federal) a evitar entre 2012 i 2017 una deriva sobiranista de bona part de l’esquerra catalana (PSC i Comuns); però la feina no està acabada, perquè l’abraç que aquestes forces, i els sindicats de classe, fan del federalisme, no sempre és prou contundent i coherent. Siguem sincers, alguns ho coneixem d’a prop. Mentrestant, el sobiranisme no para d’insistir en un suposat discurs progressista ple de contradiccions, però que en aquest moment serveix de cohartada perquè centenars de milers de persones tinguin la consciència tranquil·la votant un programa fonamentalment insolidari. La batalla federalista i d’esquerres contra aquesta gran mentida s’ha de donar, i amb més força que mai. Si el federalisme s’aïlla en un suposat “eix territorial” perdrà tota força i capacitat d’emocionar. Per a les esquerres, el federalisme és el complement necessari de l’acció social. El "discurs dels dos eixos" és una fal·làcia que només serveix per donar excuses al tonicominisme per abraçar moviments profundament insolidaris.

FED és l’única plataforma quantitativament i qualitativament rellevant de col·laboració entre esquerres de diferents sensibilitats a Catalunya. Això no es va dissenyar en un laboratori, va ser fruit de la integració federal d’una sèrie de persones que no es coneixia massa o que feia anys que no es veia, i va reeïxir relativament perquè n’hi havia la demanda, com n’hi segueix havent, i diria que amb més força.

La batalla a Catalunya és en el marc dels valors progressistes, que ara tothom diu compartir. El progressisme dels líders independentistes és “fake”, perquè l’independentisme és essencialment insolidari; va diguin el que diguin contra la resta de persones d’Espanya, i contra la resta de persones del món, al prioritzar (a més a més sense cap efectivitat) com a criteri “ètic”, el benestar dels catalans i només dels catalans (a més definits com millor els convingui).

Alguns poden pensar que no es pot fer res, perquè la gent no es deixa convèncer a una certa edat, i hi ha certa raó en aquest pessimisme. Però això ens ha d’obligar a prioritzar: és fonamental solidificar la molta gent que és federalista sense saber-ho i que no vota ni votarà els independentistes, i actuar sobre les noves generacions de votants. A molts altres països, la joventut, els sectors metropolitans, la majoria de les dones, estan donant l’esquena als nacionalpopulismes insolidaris. Però no n’estan immunitzats. La immunització ha de venir de la mobilització i l’acció col·lectiva, cultural i política al voltant dels valors del federalisme d’esquerres.

És molt difícil consolidar una marca, com s’ha fet amb FED, a les xarxes socials, els mitjans de comunicació i entre sectors polititzats. Una marca que reflecteix una acció, que ha provocat la reacció i la preocupació de sectors que actuen posant diners sobre la taula per mobilitzar la suposada “Esquerra” sobiranista. Aquests sectors brindarien amb cava si la marca "Federalistes d'Esquerres" desaparegués. És molt difícil consolidar una marca nova en el món de les economies de xarxa d’avui.

És veritat que cal també tenir instruments per actuar en el marc d’un federalisme més plural i no necessàriament d’esquerres. Per raons pràctiques (les institucions neutrals no posen diners si una cosa porta l’etiqueta “d’esquerres”). I perquè pot haver-hi gent disposada a col·laborar sense ser d’esquerres, encara que és una incògnita quants. FED ja hi ha col·laborat, convidant des del principi als seus actes a persones que no són d’esquerres com Zarzalejos, Gasòliba o Foix. N’hi ha més, com l’economista Marimon o el politòleg  JM Colomer. Crec, però puc estar equivocat, que són pocs a Catalunya i en canvi el potencial de creixement pel federalisme d’esquerres segueix sent més gran. La gran batalla a Catalunya avui és en el marc dels valors i el vocabulari de l’esquerra. Els independentistes ja ens han robat suficients paraules. Ni una més.

Però es pot explorar veure si té potencial una acció no estrictament d’esquerres. S’hi podria dedicar un grup de persones, creant quelcom com un Fòrum Plural pel Federalisme (FPF), mantenint i potenciant encara més Federalistes d’Esquerres com la marca potent que és ara, i que manté a alguns centenars de persones de diferents sensibilitats cohesionades. En gran part això és el que ja ha aconseguit la fantàstica presidència de Joan Botella fins ara: desenvolupar una xarxa d’aliances a Espanya (Associació per una Espanya Federal) i Europa (Unó Europea Federalista) de sigles que se solapen i es complementen, però amb una sola organització coherent a Catalunya.

Si la nostra marca deixés d’existir, al dia següent la tornaria a crear algú perquè n’hi ha la necessitat objectiva. I jo me’n faria de nou membre entusiasta, com el primer dia fa ara ja 7 o 8 anys.