Srebrenica també va de democràcia?

Mladen Grujicic, actual alcalde de la ciutat de Srebrenica, diu a partir del minut 7 i vint segons d'aquest vídeo (que posa la pell de gallina, però que els telespectadors de TV3 no veuran mai, i que recull un reportatge de l'excel·lent programa de la BBC Newsnight), que segons ell Ratko Mladic va ser un heroi, i que la matança que aquest militar serbi va perpetrar en aquesta ciutat, on a l'estiu de 1995 van morir uns 8500 homes d'origen musulmà, no va ser un genocidi, contràriament al veredicte dels tribunals internacionals. Mladen Grujicic també es mostra partidari del dret a decidir del poble serbi dintre de Bòsnia-Herzegovina, que és on està la seva ciutat. En aquest petit país, un dels que va resultar de la disgregació de l'antiga Iugoslàvia a la terrible guerra dels Balcans dels anys 1990, la República Srpska, de majoria sèrbia, està liderada per sectors independenistes que aspiren a segregar-se addicionalment de Bòsnia. La veu en off del reportatge diu que treient regularment al debat públic la idea d'un referèndum de secessió, els dirigents serbis de Bòsnia intenten aconseguir allò que no van aconseguir amb la guerra. Textualment, Grujicic diu (traduint de l'anglès al català els subtítols de la BBC): "si la vida millorés a la República Srprska de manera que aquells que es volguessin quedar aquí, ja siguin bosnians, croates o serbis, es poguessin quedar aquí, i aquells que volguessin quedar-se a la federació (de Bòsnia-Herzegovina) poguessin triar fer-ho, si això fós una solució més pràctica, i és clar si es pogués fer pacíficament, jo hi estic totalment a favor". Tot pacífic i de bon rotllo. Crec honestament que el vídeo hauria de ser de visita obligatòria per a tots aquells que sincerament segueixen creient que un referèndum d'autodeterminació és una obvietat democràtica. Realment sembla la confirmació de l'efecte en cadena kafkià que una vegada va predir l'escriptor catalano-mexicà Jordi Soler si féssim una aplicació literal del dret a decidir. Jo no sé si la vida dels serbis bosnis milloraria molt o no amb una nova etnocràcia, però si ho fés trencaria la tendència de menor creixement econòmic de les repúbliques resultants de la guerra en comparació amb les dècades anteriors de la federada Iugoslàvia. Però en tot cas aquí tenim un altre referèndum incòmode que els defensors d'un referèndum d'independència a Catalunya haurien de defensar si volen ser coherents amb el seu criteri d'equivalència entre referèndum d'independència i democràcia. Com també haurien de defensar si fossin coherents el referèndum promès de Marine Le Pen per sortir de la Unió Europea, o el referèndum de Crimea quan la va annexionar Rússia, o els referèndums convocats o promoguts per Orban, Wilders, Erdogan o altres. Però si només demanen votar! Què pot haver-hi de dolent? No parlo dels referèndums de Hitler per no ser acusat de degradar-me moralment i intel·lectual. Tot això és difícil d'escoltar i dubto que entrin a discutir-ho els il·lustres membres de la Comissió pel referèndum de Catalunya, comissió de la qual es desconeix el pressupost, perquè a Catalunya ens omplim la boca de la paraula democràcia, però ningú rendeix comptes des que el Parlament bàsicament ha deixat de funcionar. Els il·lustres membres d'aquesta comissió i el seu president quan donen una entrevista no entren a discutir aquests incòmodes paral·lelismes; sempre és més fàcil parlar del PSC o de l'esquerra catalana (que és del que saben, i per això han estat triats, no perquè tinguin cap expertesa homologada en qüestions de dret i democràcia). El seu pas per aquesta comissió no farà ningú més savi ni farà Catalunya més democràtica, però qui sap si el seu president o algú d'ells no en treurà encapçalar una llista electoral recolzada pels hereus del clan Pujol. Al capdavall, no són més fotogènics que en Romeva, però sí més simpàtics. Tot plegat, una enorme pèrdua de temps quan Catalunya hauria d'estar debatint com posicionar-se en uns anys dramàtics i decisius per al futur d'un demos europeu. Però cadascú és lliure de dedicar la seva vida a les causes que considera més nobles.