Claredat en el context europeu

Tant de bo que el debat sobre l'aplicació al cas espanyol d'una llei de claredat i la seva compatibilitat amb el federalisme faciliti un gran acord a favor d'una reforma constitucional federal, que al seu torn es posi al servei de la construcció d'una federació europea. Persones tan respectables i prestigioses com Victòria Camps (ahir a la fantàstica escola d'estiu de Federalistes d'Esquerres i Economistes Davant la Crisi), Miquel Iceta i Xavier Arbós (aquest darrer amb alguns matisos) sembla que creuen que això serà així. En una cosa crec que hi ha un consens creixent, sobretot després del referèndum del 23 de Juny al Regne Unit: els referèndums binaris de sobirania no són necessàriament una bona idea, i si no hi ha més remei que fer-los, haurien d'estar sotmesos a unes regles molt clares. Aquest és el missatge dels federalistes canadencs que ens han visitat els darrers anys. Espero que els "claredistes" i alhora federalistes d'aquí tinguin raó, i que no ens estiguem posant en un embolic innecessari. Jo ahir al debat a l'escola d'estiu vaig expressar els meus dubtes que calgui afegir claredat a la legislació espanyola i europea sobre canvis constitucionals o respecte al nombre de països. La legislació espanyola de claredat, ja existent, diu que per introduir canvis constitucionals en profunditat (entenc que com una reforma federal avançada, o com la possibilitat de secessió d'una part) cal la intervenció de dos parlaments consecutius, l'aprovació per dos terços dels representants, i la ratificació final en un referèndum. A la Unió Europea, l'acceptació d'un nou membre requereix un acord d'adhesió aprovat per unanimitat pels estats membres actuals. No és una normativa que faciliti els canvis, però és una normativa de gran claredat. Vaig posar també de manifest una diferència entre Canadà i Espanya que també es reflecteix en els raonaments anteriors. Canadà no forma part d'una unió com la Unió Europea, ni d'una àrea monetària com la zona euro. No caldria en tot cas una llei de claredat europea, si del que es tracta es de no tancar la porta a un nou estat europeu? No hauria de formar part d'una hipotètica llei de claredat saber clarament si es pot fer de Catalunya, hipotèticament, un estat de la UE i la zona euro? Si una cosa hem après del Brexit és que els independentistes són molt poc clars sobre la facilitat amb què es fan realitat les seves entel·lèquies.  Clar que llavors caldrà restar els vots de la CUP del suport de la independència. És veritat com va assenyalar Elisenda Malaret al mateix debat que la Constitució espanyola és de vegades massa rígida per ser reformada, i potser cal fer-la més fàcilment reformable en alguns aspectes, però a mi em sembla bé que "costi" fer coses que tenen resultats incerts i que tindran impacte per moltes generacions. Per falta de temps, no vaig poder respondre a una molt bona pregunta de Josep Sampera en el debat, que va preguntar què passaria quan els independentistes fossin el 60%, si no seria llavors el moment de fer una llei de claredat (si vaig entendre bé la pregunta, m'excuso si no és així). La meva resposta aniria en la direcció dels comentaris anteriors. Si han aconseguit abans un consens transversal en la societat catalana, i han aconseguit aliats perquè dos parlaments espanyols facilitin un camí constitucional, i tots els altres estats-membres de la Unió Europea hi estan d'acord, tenen tot el dret legal i democràtic a tirar endavant. Si no, no veig per què han de tenir més facilitats que les que tenim els federalistes per tirar endavant una reforma constitucional avançada. El quaranta per cent de la població en contra és molt: jo no voldria avançar en una reforma federal avançada amb el 40% de la població en contra (a no ser que abans la major part de forces polítiques representatives hagin abraçat l'acord). A la UE no hi ha previst cap mecanisme perquè una majoria del 60% d'un territori tingui dret a separar-se d'un estat membre i formar-ne un altre. Potser caldria veure si una llei de claredat europea ho faria possible. Ho veig sincerament difícil, però això és el que els "claredistes" haurien de demanar a Europa, no al Canadà o a Espanya. Vull que aprovem una reforma amb el màxim consens possible, quelcom que també defensa Xavier Arbós en el seu darrer article. Qualsevol canvi d'aquesta naturalesa ha de ser fruit d'un gran acord, finalment ratificat, no de "comptar-nos" inicialment. La voluntat del poble no és la resposta puntual d'una majoria a una pregunta binària, sinó una forma d'agregar les preferències de la totalitat de la població en un tema complex i carregat emocionalment. No faríem que aquesta reforma federal que molts volem a Espanya fós més factible proclamant que només ens abstindrem a un govern liderat pel PP en cas que es comprometi de forma creïble a fer-la possible? Em temo que al final l'abstenció es produeixi i sigui a canvi bàsicament de res. Bé, com que en tot això no només estic en minoria sinó que penso diferent que moltes persones intel·ligents (però no totes), potser estic equivocat.