He assistit avui a Barcelona una jornada molt interessant
sobre economia social organitzada per la Fundació Rafael Campalans i altres
think tanks propers a la socialdemocràcia europea. Hi han participat alguns
dels principals experts catalans, espanyols i europeus. Avui la cinquena part
de la ciutadania europea forma part d’alguna cooperativa, i el 6% del PIB
espanyol el produeixen empreses cooperatives, o de l’economia social en general, en les quals hi treballen dos milions i mig de persones, amb el grup internacional
Mondragon al capdavant.
Cal evitar enfocs binaris que només contemplen l’estat o el
mercat com a mecanismes d'assignació de recursos, i desenvolupar formes
organitzatives i institucionals que permetin al mateix temps corregir les
mancances del mercat i del govern. Calen noves formes de proveïr serveis públics i de
crear llocs de treball en una economía caracteritzada per la diversitat, amb formes més democràtiques i igualitàries d’organització
social i econòmica. Això farà possibles partenariats entre diferents formes d’organització econòmica. A la ciutat de Barcelona hem vist com algunes inciatives d'economia social, com l'empresa d'inserció Trinijove, era capaç de dinamitzar l'economia d'un barri sencer i ajudar-lo a resistir les dificultats econòmiques.
Malauradament, aquest sector de l’economia, l'economia social, ocupa un espai marginal o
insignificant en els programes d’economia de l’ensenyament secundari o de la
universitat, malgrat la importància que li donen alguns economistes o
científics socials de mentalitat
avançada com Joseph Stiglitz, Vicente Salas, Samuel Bowles, Maitreesh Ghatak, Joseph Blasi o Colin Mayer. No només els governs o els polítics d'aquesta ideologia, sinó la
socialdemocràcia a nivell organitzatiu i de base s’hauria d’implicar en l’enfortiment de
l’economia social.
Així mateix, s’haurien d’estudiar els èxits, però també els fracassos o
les zones d’ombra de l'economia social en un sentit ampli (aquelles organitzacions on el control no el té el capital): clubs de futbol que defrauden a hisenda o es vinculen a oligarquies medievals, caixes d’estalvi que esdevenen pous sense fons, corrupció en alguna SAL... Ningú està lliure de problemes i totes les organitzacions han de tenir una governança transparent i complir les lleis, però una economia amb més empreses democràtiques i igualitàries ens acostaria a un món millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario