Coses que se suposa que no passen

Fa uns dies l'Alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va repetir que ella era federalista. Poques hores després, el cantant Raimon Pelejero rebia una distinció del President de la Generalitat Valenciana (com ha recordat Xavier Vidal-Folch, els nous governs de les Illes Balears i Aragó també han anunciat iniciatives per recuperar la dignitat de la llengua i la cultura). Manuela Carmena no és una persona marginal, excèntrica, és la màxima representant dels ciutadans de la capital d'Espanya. El que està passant a la majoria de comunitats autònomes representatives de la Corona d'Aragó és així mateix el reflex de la victòria democràtica de les esquerres, encapçalades pel partit socialista, a les eleccions autonòmiques del passat mes de maig. És clar que això no serà destacat als mitjans oficials públics i privats subvencionats catalans, malgrat que es tracta de bones notícies per al futur de la nostra llengua i la nostra cultura. La raó per la qual no serà destacat és que aquestes notícies contradiuen dos dogmes de fe de l'independentisme català: 1) que el PP i el PSOE són el mateix; 2) que no hi ha federalistes més enllà de l'Ebre. Respecte al primer dogma de fe, a mi sempre m'ha semblat insultant, en primer lloc perquè és posar en el mateix sac a víctimes i botxins d'una part important de la història d'Espanya, i en segon lloc perquè en la immensa majoria d'episodis importants (Constitució, jocs olímpics, estatuts) el comportament envers Catalunya d'aquestes dues forces polítiques ha estat oposat. Llavors diuen, la LOAPA!!, en referència a una llei d'harmonització del sistema autonòmic aprovada després del cop d'estat del 23-F i que no es va arribar a aplicar mai perquè la va frenar el Tribunal Constitucional. Avui hi ha socialistes que anirien més enllà en el seu federalisme i altres que hi anirien menys, però el punt mig es mou en posicions molt més raonables que les de les veus mitjanes de l'independentisme català. I al socialisme de les Illes, el País Valencià i l'Aragó dominen posicions clarament federalistes de simpatia respecte a la cultura catalana. Respecte al segon dogma, és bastant inútil que es posicioni Manuela Carmena, o que se signin manifestos, o que el principal diari espanyol faci editorials a favor del federalisme, o que el PSOE i Izquierda Unida es declarin oficialment federalistes, o que a les enquestes la majoria de votants de Podemos també se'n declarin. Si menges i beus de les fonts de l'independentisme sagrat, aquestes coses senzillament no existeixen.