Esperar que "l'estat" ens faci una proposta?

Artur Mas acaba de repetir en la seva entrevista amb Ana Pastor a "la Sexta" que si l'Estat vol fer una proposta que la posi a la "consulta" al costat de la proposta que fan els partits sobiranistes catalans. Així els votants catalans podran votar una proposta dels "catalans" i una proposta dels "espanyols". Al marge que no sé com quedaria l'ampliació de l'engendre de pregunta que han fet en aquest cas, el que em sembla pitjor és que d'aquesta manera Artur Mas el que diu en realitat és que no vol arribar a cap acord, que no passi per aprovar fer la consulta amb data i pregunta unilateralment proposades. Si els catalans haguéssim esperat passivament que "l'Estat" ens fés una proposta en altres moments, no sé si avui tindríem una Constitució democràtica, un exèrcit disciplinat o una sanitat pública, per citar tres dels grans assoliments dels darrers 30 o 40 anys. Quan es va aprovar l'actual Constitució, els catalans no vam esperar que l'estat ens fés una proposta sinó que vam col·laborar amb la resta d'espanyols per avançar cap a un gran pacte: Jordi Solé-Tura i Miquel Roca Junyent van col·laborar amb la resta de representants demòcrates per fer possible la democràcia per a tots. Narcís Serra i Lluis Reverter van tenir un paper fonamental en la modernització de l'exèrcit espanyol, no vam esperar que "l'Estat" ho solucionés. Els catalans, de la mà d'Ernest Lluch, també ens vam implicar en l'expansió de la sanitat per a tothom, una conquesta que avui els catalans i els espanyols de dretes intenten carregar-se. I així podríem continuar amb molts altres exemples, en què els catalans ens hem arremangat, amb la resta d'espanyols, per avançar en la llibertat, la demoràcia i el benestar.
És clar que seria molt desmobilitzador intentar arribar a un acord. Però aquest acord hauria de ser perfectament possible. Els valors comuns hi són. Aquesta darrera setmana he llegit que el govern del PP estava a favor d'una Europa federal, o que el líder del nacionalisme basc moderat volia negociar una reforma de la constitució que acceptés compartir sobirania. També he llegit que Unió Democràtica de Catalunya ens recordava que era confederal. I el PSOE ens ha seguit recordant que aspira a una reforma federal de la Constitució. Aquí estan els ingredients d'un gran pacte, que a més les enquestes ens diuen que la majoria d'espanyols i catalans podrien acceptar amb una gran majoria. La via unilateral, la de buscar que una part de la societat imposi la seva solució a una altra, és una via que només ha trobat dos aliats a fora de Catalunya: el partit xenofòbic Lliga Nord i el grup (encara) armat ETA.