domingo, 5 de febrero de 2012
Lideratges polítics (per Francesc Trillas)
Rubalcaba ha estat escollit secretari general del PSOE guanyant en una ajustada votació a Carme Chacón. El discurs d'aquesta darrera passarà als annals com un autèntic anti-clàssic. Si volia motivar a la colla, realment hi ha altres ocasions i altres referents (el millor, Al Pacino motivant un equip de futbol americà). Els delegats al congrés del PSOE van posar la seriositat per davant de la mercadotècnia barrejada amb pinzellades de Cristina Kirchner, si combino dos dels SMS que vaig rebre ahir durant el procés d'elecció. I sí, també han triat travessa del desert i transició abans que un altre cop d'efecte o conill de la xistera. Segur que hi ha hagut altres condicionants, perquè l'elecció d'un lideratge no es decideix mai en una sola dimensió. Un d'aquests factors segur que han estat també les companyies. Tot i que avui la Defensora del Lector del diari El País lamenta que l'article de diumenge passat de Luis Gómez sobre les companyies de Chacón estigués massa esbiaixat cap a un costat, el fet és que ni aquesta defensora ni ningú han pogut rebatre les veritats que s'hi deien, en aquest article. Espero que la conseqüència del diari El País no sigui "mejor no meneallo" i deixar d'investigar les companyies dels polítics, perquè després resulta que no ens n'assabentem d'algunes coses (que els encarregats de la secció política catalana per exemple no volen saber perquè sempre beuen de les fonts dels professionals de la política) fins que el jutge Garzón vé a investigar a Catalunya. Un bon lideratge té com dic moltes dimensions. Un d'ells és el nivell formatiu, tot i que estic en desacord amb la visió reduccionista que donen del seu propi article Marta Reynald-Querol i José García Montalvo, quan diuen que a igual ideologia cal mirar qui té millor formació acadèmica. Segur que el seu propi article científic al respecte, que em llegiré, té una interpretació molt més matisada. Si en comptes de Lula hi hagués hagut al Brasil un altre líder del seu partit amb més formació, haguéssim hagut de triar aquest altre líder? Hi ha molts més factors, que són diferents en cada moment del temps i en cada societat. L'anàlisi estadística es fa molt difícil en aquest sentit. Recordo les brillants frases de Javier Cercas a "Anatomía de un instante" comparant la saviesa de l'ignorant Suárez amb la ceguesa politica del formadíssim Fraga Iribarne. Respecte a Catalunya, millor un líder amb poca formació acadèmica que es presenta com és, que no pas una vice-líder que menteix sobre el seu nivell formatiu. A Espanya és cert que fins ara s'aprecia poc el rol de la formació en els polítics, però també s'aprecia poc entre els empresaris (sabeu quin és el nivell mitjà dels empresaris espanyols?). Ara molts intentaran reduïr Rubalcaba a unes poques dimensions, depèn normalment del client, però tot barrejat, què voleu que us digui, crec que és el millor possible, en aquest moment, per Espanya i també per Catalunya. I no, no ho dic ara perquè hagi guanyat (veure entrades anteriors d'aquest blog, inclosa l'entrada inaugural).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Menys mal que ha guanyat Alfredo, d'altre manera, estriem ben fotuts.
ResponderEliminar