El poder del pensament i el pensament del poder (per Josep Xurigué)

Ens cal el món de la cultura, els intel·lectuals i els creatius per fer una altra política. El poder necessita límits encara que no li agradi. Sinó l'autisme s'acaba fent fort a l'interior dels governs i de les organitzacions polítiques. El poder i el pensament tenen una relació difícil, contradictòria, però és necessiten si pensem que la política si no serveix per fer feliç a la gent, falta al seu primer objectiu.

Aquestes notes podrien servir per a organitzacions-experiències progressistes d'altres països. Em permeto centrar-me en el cas català. Vull parlar en aquest cas del Partit dels Socialistes, sabent que hi ha d'altres formacions progressistes, però aquest partit pot ser-ne el pal de paller a Catalunya. El socialisme català té moltes dècades d'història més de 100 anys, el PSC 30 anys. El PSC que surti del seu proper Congrés a l’Octubre ha de tenir molt més vigor en els seus accents liberals, llibertaris, catalanistes, populars, sindicals. Si només es basa en l'element essencial, fonamental, socialdemocràta, i les arrels marxistes, perd molt de potencial. Si vol ser el partit de la majoria de catalans, necessita tot el potencial, tots els colors de la paleta. En Pasqual Maragall tenia clar que cal connectar amb l'esperit del país, i el país té molts colors. Algunes d'aquestes indicacions poden ser útils, ja ho judicarà el lector, per a d'altres casos.

La vitalitat de la creativitat ens ajudarà a fer política amb més alegria, amb més entusiasme, malgrat els temps. La vida comunitària i política, si no la renovem des de cada persona, amb una predisposició oberta de tarannà i bolcada a fer feliç a la gent, amb la gent, ens costarà molt. Diu Héssel que resistir és crear. En aquests temps d'adversitat econòmica, ens cal un socialisme i un progressisme ple de pensament, de cultura i d'esperit positiu. Una socialdemocràcia que estimi la gent, la humanitat, i que estimi més, més clarament, Catalunya i cada país.