L'obsessió malaltissa de l'anònim d'Aiguamúrcia

Un científic català, Enric Trillas, que a més és el meu pare, ha publicat un article avui al diari Ara, titolat "Francesc Pujols i la ciència" parlant, com el títol assenyala, de la relació d'aquest pensador català amb la ciència. Crec entendre que la idea principal de l'article és que Pujols de ciència no en sabia gaire, fossin quins fossin (que hi eren i l'autor els reconeix) els seus mèrits en altres branques del saber.
Com que avui les versions on line permeten comentaris de qualsevol lector, un d'ells (que signa com Anònims sense Fronteres i diu ser d'Aiguamúrcia), ha escrit aquest comentari:
"No s'entén a què ve aquest article. Posats a fer, l'autor també podria divagar sobre els mètodes no científics de l'Isòcrates o d'en Sófocles, per dir algú.
El fons de la qüestió, ensumo, és que a l'autor li cou que el "no-científic" Pujols predigués la independència de Catalunya i la desintegració d'Espanya. Des de dalt la seva columna, sense ni adonar-se, en Trillas s'ha retratat. Tant fàcil que hauria sigut dir les coses pel seu nom."
He repassat l'article dues vegades i no hi veig cap referència ni a la independència de Catalunya ni a la integritat territorial d'Espanya. Pels personatges que esmenta l'anònim infereixo que es tracta d'una persona culta, i concloc que és un exponent més del qualificadíssim Servei d'Alerta Patriòtica (SAP) que està les 24h del dia els 7 dies a la setmana vigilant que el procés irreversible cap a la independència de Catalunya no pateixi cap entrebanc, especialment des del punt de vista mediàtic i intel·lectual. Alguns membres del SAP són professionals a sou, pero altres, com sospito de l'anònim d'Aiguamúrcia, en són membres a títol completament voluntari. Més trist llavors resulta que una persona tan culta decideixi veure fantasmes per tot arreu. És molt possible que aquest científic en concret cregui que a Catalunya no se la serveix bé buscant solucions miraculoses que ens separen d'altres, però en tot cas l'article no deia res sobre aquesta qüestió, ni tan sols de refiló. Sí que parla l'article del mètode científic, que practica l'observació sistemàtica i l'experimentació controlada, dues tècniques molt recomanables també en les ciències socials; i d'autors que fan servir "paraules a la recerca d'alguna realitat". Com que en conec la trajectòria, la humana en profunditat i la científica i ciutadana més per sobre, l'amic d'Aiguamúrcia crec que no entendrà mai que aquest científic, sense que fins al dia d'avui i que jo sàpiga se li hagi despertat la vena independentista, ha fet més per Catalunya del que ell pot somiar a fer durant tota la seva vida. Però això no aspiro a fer-li entendre. El que sí que potser pot arribar a entendre, i si no ho fa avui ho farà en els propers mesos, és que el principal adversari de la independència de Catalunya no està en els científics que practiquen el pensament crític, sinó que el principal adversari és la realitat pura i dura, començant per la realitat de la incompetència i fanatisme d'alguns dirigents i militants independentistes.