martes, 1 de marzo de 2016

Esgarrifar-se a temps

El català té paraules molt maques (com també les tenen altres llengües), sobretot aquelles que són difícils de traduïr. Una d'elles és el verb "esgarrifar" o "esgarrifar-se". Jo m'aplico aquest verb (és a dir, m'esgarrifo) quan llegeixo o sento declaracions de persones amb llocs de responsabilitat important a la societat que em semblen totalment irresponsables, o fins i tot perilloses. Per exemple, m'ha semblat molt inquietant que el màxim dirigent de la lliga de futbol professional espanyola, el Sr. Tebas, digués que li agradaria que hi hagués un Le Pen espanyol. M'ho ha semblat perquè els Le Pen representen a França una ideologia que està entre la dreta populista xenofòbica i el feixisme. El negoci que dirigeix el Sr. Tebas té importants repercussions sobre l'educació de la nostra societat, inclosos molts joves, adolescents i infants. En té tanta, que en els estadis de futbol en competicions europees, si no estic equivocat, estan prohibits els símbols feixistes. Malauradament, a part del Sr. Javier Clemente, seleccionador de futbol de Líbia, ningú de l'estament futbolístic, i en particular ningú dels qui tenen dret a escollir o destituïr el Sr. Tebas, sembla haver-se esgarrifat. Un altre cas semblant és el del vice-president del govern català, Oriol Junqueras, de qui el periodista Jaume Reixach ens alerta del següent:
"El passat dia 20, escrivia en el seu compte de Twitter: "Avui, tot lamentant la mort d'Umberto Eco, val la pena recordar el 107è aniversari del Manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti". Oriol Junqueras es va educar, des de petit, a l'Escola Italiana de Barcelona i té, per tant, una àmplia cultura italianitzant. És normal que tingui unes paraules de record pel colossal intel·lectual, filòsof i escriptor italià Umberto Eco, just acabat de traspassar, però sobta que el barregi amb el poeta i prescriptor polític Filippo Tommaso Marinetti, precursor del feixisme i lleial al duce Benito Mussolini fins a la seva mort.(...) Amb un cercador d'Internet és molt fàcil accedir al text sencer del Manifesto Futurista que, en el seu moment, va aixecar un gran rebombori en els cercles artístics, intel·lectuals i polítics italians. En síntesi, és una transposició del pensament de Nietzsche a l'altre cantó dels Alps, una reivindicació del "superhome" barrejada amb l'exaltació dels avenços de la revolució industrial (els cotxes, els avions, les xemeneies de les fàbriques...). Aquest pamflet era, òbviament, una provocació per –com diuen els francesos- épater les bourgeois. El més greu és que els 'futuristes' van crear escola i es van acabar convertint, amb Marinetti al capdavant, en un dels referents ideològics i intel·lectuals del moviment feixista italià, que acabaria quallant uns anys més tard de la seva publicació al diari francès Le Figaro i imposant –a través del "dret a decidir"- una dictadura sanguinària i aberrant."
Jo no crec que Junqueras sigui un feixista, però sí que començo a creure que és un ignorant, amb patinades inquietants i fins i tot esgarrifoses. Ja em sembla estrany que un responsable de les finances públiques estigui actiu a Twitter, però pitjor em sembla que el faci servir per posar-se a l'alçada de personatges com Tebas. Tampoc no sembla que cap dels aliats de Junqueras li hagi cridat l'atenció. És el mateix problema que tenen molts polítics de la nova dreta populista europea: parlen tant de llibertat i democràcia per dir que no els hi agraden les que tenim, que perillosament troben referents en personatges que ja van recórrer aquest camí, amb resultats perfectament coneguts.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada