miércoles, 2 de marzo de 2016

Renovar el passaport avui i d'aquí deu anys

Més o menys al mateix moment que Albert Rivera defensava al Congrés la unitat d'Espanya i denunciava la corrupció a Catalunya parlant en català, cosa que sembla que li ha merescut l'esbroncada del PP, jo estava tramitant la renovació del meu passaport. Ambdós episodis il·lustren al meu entendre que les coses poden avançar, i al mateix temps, que encara es pot avançar més. És un gran avenç que un polític de centra-dreta que ha fet bandera del seu anti-catalanisme s'expressi en català a les institucions de l'estat. És una victòria dels que defensem que el català sigui vist com un gran idioma espanyol i europeu, i que el règim lingüístic a Espanya sigui semblant al de Canadà o Suïssa. L'avenç no és suficient quan això és objecte d'una esbroncada per part d'un altre sector de la dreta. Caldrà seguir treballant. També s'han produit grans avenços en la tramitació del passaport. Com que es fa per cita prèvia (que es pot demanar per Internet), el ciutadà és atès amb certa rapidesa i s'emporta el nou passaport al moment. He de dir que quan he entrat al recinte on es fa la gestió, que és competència de la policia nacional espanyola, he estat atès en català per un funcionari que s'adreçava a mi pel meu nom en català, amb tota cordialitat. Això és el més normal del món, però és fàcil oblidar d'on venim (venim del "hable en cristiano"). Després quan ha estat el meu torn, he estat atès en català per un altre funcionari que m'ha fet signar, pagar, mostrar les empremtes digitals, etc. Al cap de poc, m'ha lliurat el meu passaport, on consta el meu nom en català, i on diu (en castellà) que sóc ciutadà de la Unió Europea i d'Espanya. A la pàgina on hi ha les meves dades, aquestes s'anuncien (nombre, name, prénom) en castellà, anglès i francès. Hem avançat molt des dels meus primers documents oficials, on deia que el meu nom era Francisco (fins a l'any 1979, segons em recorda la meva mare), malgrat que els meus pares sempre m'havien dit Francesc (des de sempre, i vaig néixer en ple franquisme, quan a alguns que avui exhibeixen el seu catalanisme i més, els deien a casa Sandro, Javier o Arturo). Amb el temps he relativitzat molt com em digui la gent, perquè m'han dit de tot en diversos idiomes, i em sembla molt bé perquè del que es tracta és de comunicar-nos i, si és possible, entendre'ns. Lamento anunciar a alguns somniatruites que al lloc oficial on es tramiten els passaports amb deu anys de vigència, no hi havia cap finestreta on es tramiti el passaport de l'estat català independent, ni hi havia cap casella on signar per si volies un nou passaport si en els propers deu anys es creava aquest estat (no hi havia tampoc cap usuari que ho demanés o que ho trobés a faltar). Jo sí que crec que d'aquí deu anys, tant de bo hi sigui per comprovar si l'encerto, el tràmit de fer-se el passaport seguirà evolucionant, com ho ha fet en els darrers 20 o 30 anys. Potser ja ni tan sols haurem d'anar a cap oficina, i ho podrem fer a distància. Potser el passaport serà únic de la Unió Europea, i potser el català no només estarà en el meu nom, sinó que un podrà triar que també estiguin la resta de paraules del document en aquest idioma, junt amb altres. Les coses evolucionen i si les persones civilitzades prevalen, evolucionen en una direcció positiva.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada