Tenint a mà la possibilitat d’un govern dirigit pel
centre-esquerra europeista a Espanya, em dono cops de cap a la paret cada dia
al veure com mitjans de comunicació civilitzats no recolzen més activament
aquesta possibilitat. En canvi, la premsa viu en la ficció que Espanya ha d’estar
orgullosa que aquí no hi ha populismes xenofòbics (un problema que es considera
centre-europeu o de la dreta nordamericana… deu ser que hi ha algú que no mira
els twitters de les cavernes respectives o les fotos de polítics ben admirats
en segons quins cercles fent-se acompanyar per persones amb disfresses
medievals; els estereotips a mitja veu als Estats Units han acabat donant ales
a Trump). Les grans veus del periodisme europeu tenen les idees més clares,
llàstima que aquí només ens arribi la claredat de la mà del literalment
excepcional (d’excepció) Xavier Vidal-Folch. Això deia ahir el gran Scalfari a
La Repubblica (el gran diari que va fundar fa 40 anys): “Merkel és conscient del problema europeu i el dilema que
planteja. Encara recordo quan Lincoln va morir unes setmanes després del final de
la guerra que va conduir a l'abolició de l'esclavitud i la igualtat dels
ciutadans davant la llei. El missatge final de Lincoln era que els estats del nord,
victoriós, havien de dedicar els seus recursos per aixecar els estats del sud
de l'estat de misèria en la qual la majoria d'ells era, per la qual cosa el
benestar i l’ètica pública tendien a ser conformats en tot el continent d’
Amèrica del Nord.
Aquest va ser el seu llegat, i aquesta és la tasca que ara
cau sobre Merkel, cancellera d'Alemanya. És a ella a qui pertoca l'elecció, ja
que és ella la que lidera la potència hegemònica. No obstant això, en un règim
de democràcia, Merkel necessita el ple suport dels ciutadans del seu país, que
arrossega actualment per tremolors de populisme. (…)
Renzi sembla haver abraçat la idea d'enfortir Europa i dóna
suport al document enviat a totes les autoritats europees: la creació d'un
Ministeri de Finances només a la zona de l'euro, exactament el que volia Draghi. Aquest document ja s'ha mostrat en la
reunió del Partit Socialista Europeu que va tenir lloc fa uns dies a París, i
que acabarà aviat a Roma. La seva nova política es caracteritza per haver abraçat de
manera explícita el Manifest de Ventotene d'Altiero Spinelli. En aquest punt,
l'esquerra italiana s’alça a Europa per la Federació, juntament amb els
socialistes europeus. Aquesta és la veritable tasca de l'esquerra moderna:
volcar-nos amb una Europa federada, un Parlament federal i un president federal
electe pels ciutadans europeus. Es necessitaran anys, però cal arrencar
immediatament. L'objectiu d'una Federació, a més de ser un dels estats
continentals dels més importants al món, ha de ser l'herència de Lincoln: els
països rics ajuden els pobres dins del seu propi continent i fora d'ell. Aquest
hauria de ser el futur d'Europa.
El lema i el valor espiritual, a més de material que conté
gairebé tots els dies recorda a un personatge que és ara dominant en l'escena
de tot el món. Parlo de Francesc. El seu ensenyament, al mateix temps que els
creients religiosos i civils a tots els pobles, es basa en dos valors: l'amor
al proïsme i la misericòrdia. Francesc els reclama com a bandera i lluita cada
dia per la seva aplicació. Aquests són els pilars de la predicació de Francesc,
que en els últims temps s'han enfortit encara més. Ara, de fet, el lema de l'amor al
proïsme ha de ser "Estima el teu proïsme més que a tu mateix".
M'atreveixo a dir, aquest ha de ser el quid de l'esquerra política, europea i
italiana, i nosaltres en aquest diari ens agradaria que fos així.” Scalfari és
un ateu com jo, però hi estic totalment d’acord.
No hay comentarios:
Publicar un comentario