lunes, 21 de marzo de 2016

Per una esquerra que honori Ventotene

Tenint a mà la possibilitat d’un govern dirigit pel centre-esquerra europeista a Espanya, em dono cops de cap a la paret cada dia al veure com mitjans de comunicació civilitzats no recolzen més activament aquesta possibilitat. En canvi, la premsa viu en la ficció que Espanya ha d’estar orgullosa que aquí no hi ha populismes xenofòbics (un problema que es considera centre-europeu o de la dreta nordamericana… deu ser que hi ha algú que no mira els twitters de les cavernes respectives o les fotos de polítics ben admirats en segons quins cercles fent-se acompanyar per persones amb disfresses medievals; els estereotips a mitja veu als Estats Units han acabat donant ales a Trump). Les grans veus del periodisme europeu tenen les idees més clares, llàstima que aquí només ens arribi la claredat de la mà del literalment excepcional (d’excepció) Xavier Vidal-Folch. Això deia ahir el gran Scalfari a La Repubblica (el gran diari que va fundar fa 40 anys): “Merkel és conscient del problema europeu i el dilema que planteja. Encara recordo quan Lincoln va morir unes setmanes després del final de la guerra que va conduir a l'abolició de l'esclavitud i la igualtat dels ciutadans davant la llei. El missatge final de  Lincoln era que els estats del nord, victoriós, havien de dedicar els seus recursos per aixecar els estats del sud de l'estat de misèria en la qual la majoria d'ells era, per la qual cosa el benestar i l’ètica pública tendien a ser conformats en tot el continent d’ Amèrica del Nord.
Aquest va ser el seu llegat, i aquesta és la tasca que ara cau sobre Merkel, cancellera d'Alemanya. És a ella a qui pertoca l'elecció, ja que és ella la que lidera la potència hegemònica. No obstant això, en un règim de democràcia, Merkel necessita el ple suport dels ciutadans del seu país, que arrossega actualment per tremolors de populisme. (…)
Renzi sembla haver abraçat la idea d'enfortir Europa i dóna suport al document enviat a totes les autoritats europees: la creació d'un Ministeri de Finances només a la zona de l'euro, exactament el que volia  Draghi. Aquest document ja s'ha mostrat en la reunió del Partit Socialista Europeu que va tenir lloc fa uns dies a París, i que acabarà aviat a Roma. La seva nova  política es caracteritza per haver abraçat de manera explícita el Manifest de Ventotene d'Altiero Spinelli. En aquest punt, l'esquerra italiana s’alça a Europa per la Federació, juntament amb els socialistes europeus. Aquesta és la veritable tasca de l'esquerra moderna: volcar-nos amb una Europa federada, un Parlament federal i un president federal electe pels ciutadans europeus. Es necessitaran anys, però cal arrencar immediatament. L'objectiu d'una Federació, a més de ser un dels estats continentals dels més importants al món, ha de ser l'herència de Lincoln: els països rics ajuden els pobres dins del seu propi continent i fora d'ell. Aquest hauria de ser el futur d'Europa.
El lema i el valor espiritual, a més de material que conté gairebé tots els dies recorda a un personatge que és ara dominant en l'escena de tot el món. Parlo de Francesc. El seu ensenyament, al mateix temps que els creients religiosos i civils a tots els pobles, es basa en dos valors: l'amor al proïsme i la misericòrdia. Francesc els reclama com a bandera i lluita cada dia per la seva aplicació. Aquests són els pilars de la predicació de Francesc, que en els últims temps s'han enfortit encara més. Ara, de fet, el lema de l'amor al proïsme ha de ser "Estima el teu proïsme més que a tu mateix". M'atreveixo a dir, aquest ha de ser el quid de l'esquerra política, europea i italiana, i nosaltres en aquest diari ens agradaria que fos així.” Scalfari és un ateu com jo, però hi estic totalment d’acord.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada