viernes, 20 de mayo de 2016

Del referèndum d'autodeterminació a la democràcia

Els articles que avui publica la revista The Economist contra la moda dels referèndums a Europa probablement marcaran un punt d'inflexió (donat que signifiquen un important canvi d'opinió del setmanari britànic) respecte a la seriositat que s'atribueix els arguments que sostenen que els referèndums d'autodeterminació són una obvietat democràtica. Això no ens eximeix als demòcrates de deixar de pensar en com encaixar les diferents identitats en una democràcia de qualitat. A Espanya (i de forma semblant en molts llocs d'Europa i del món) hem de conviure persones que creuen que Espanya és una nació, persones que creuen que ha de ser un estat pluri-nacional, persones que creuen que l’estat ha de ser Catalunya o Euzkadi, persones que venen d’estats i nacions llunyanes i que seguiran venint (i millor que vinguin)... Estem obligats a conviure, no a comptar qui de nosaltres li pot imposar la seva identitat als altres. Al mateix temps, hem de reformar la democràcia per construir una Europa viable com a espai de solidaritat, i per adaptar-la a la globalització i a les noves tecnologies, en un moment en què molta gent té la percepció que la democràcia se li escapa de les mans (pel pes dels experts, per la plutocràcia, per la llunyania dels centres de decisió). El federalisme aspira a instàncies de govern a diferents nivells que rendeixin comptes directament a la ciutadania, no com succeeix en una confederació, i suposa una millora de la democràcia perquè redistribueix el poder polític. Sens dubte cal aprofundir en els detalls, i en bona part ho fem en el llibre "Qué es el federalismo" (no és una qüestió fàcil, i fins i tot els autors del llibre tenim opinions amb matisos diferents al respecte). Lluís Bassets té tota la raó: "Res del que tingui a veure amb el dret d'autodeterminació, amb l'emancipació dels pobles oprimits i amb la descolonització, serveix per a les nacionalitats històriques espanyoles. El problema espanyol no és d'autodeterminació, sinó de perfeccionament de la democràcia, i en el cas català de resolució del contenciós sorgit de la reforma de l’Estatut del 2006 i de la sentència del Constitucional que l’esmena. I això només es fa amb diàleg, democràcia i pactes, no amb el retorn d'una idea morta, utilitzada per última vegada després d'una guerra civil en la secessió de Sudan del Sud, un dels països més pobres i violents del planeta."

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada