El mite del 47%

Una columnista independentista es lamenta avui que la direcció de la política econòmica del govern català hagi passat d'una persona respectada internacionalment com Mas-Colell, a persones que han decidit negociar-la cada dia amb la CUP (com si això hagués passat per accident, i no fós culpa dels dirigents independentistes, incloent Mas-Colell). Aquesta força política fa bandera del seu anti-europeïsme i el seu "gurú" econòmic té com a experiència professional principal en l'esfera econòmica, a part de fer de pastisser, haver estat durant cinc mesos assessor del govern de Venezuela durant la presidència d'Hugo Chávez. Suposo que els seus encertats consells, juntament amb els del "podemita" Monedero, no van ser suficients per impedir que avui Venezuela tingui la taxa d'inflació més alta del món (a part de talls d'electricitat, corrupció rampant i escassedat d'aliments), segons la revista The Economist (perdó) només comparable a la de Zimbabwe en els pitjors anys del dictador Robert Mugabe. Realment prefereixo aquells aspectes de les idees de la CUP que tenen a veure amb el col·lectivisme, com la idea de col·lectivitzar els infants, que, tot i que no m'agradaria per a la meva filla, reconec que li donaria a la societat catalana un to kibbutzià que faria que algunes criatures no haguessin de patir el suplici d'arrossegar tota la vida l'estigma de ser de la família Pujol, per dir-ne una. Fora de bromes, el que em sembla interessant destacar és l'enorme diferència entre la independència que defensen una part dels independentistes catalans, i la independència que defensen uns altres. A les eleccions de setembre de 2015, en el punt àlgid de l'independentisme (després ha anat a la baixa, i per això no es van atrevir a convocar les eleccions) si sumem els vots de les dues candidatures que obertament demanaven la independència de Catalunya, aquestes van obtenir el 47% dels vots emesos. Però no eren 47% de vots a favor d'un projecte coherent d'independència de Catalunya. És a dir, dels resultats no se'n deriva que un 47% dels votants que no es van abstenir estiguin a favor que Catalunya sigui un estat membre de la Unió Europea (o una Catalunya on no et prenguin les criatures). Si haguessin arribat al 50% molts els haguessin concedit que allò era una victòria, però tampoc s'hagués pogut dir que un 50% estava a favor d'un projecte coherent (a part del fet que amb un 50% no es pot prendre una decisió més important que la que requereix dos terços d'un Parlament abans de poder convocar un referèndum). La majoria que governa (és un dir) avui Catalunya és un OPNI (Objecte Polític No Identificat).