jueves, 19 de mayo de 2016

En el segle XXI, la socialdemocràcia és incompatible amb la sobirania nacional

Als cupaires que quan obliden les seves tendències bolivarianes diuen que són "socialdemòcrates radicals" (també diuen que són "independentistes sense fronteres") i aposten amb gran fe per pujar els tipus màxims de l'impost de la renda; o als dirigents d'ERC que han somniat en algun moment amb quedar-se a Catalunya amb l'espai de la socialdemocràcia; o als dirigents podemites que intenten oblidar-se dels seus vincles amb Chávez i Maduro i barregen elogis a socialdemòcrates morts o fora de combat amb crides a una indefinida "sobirania"... A tots ells els faig una recomanació: que llegeixin amb calma el famós llibre de l'economista francès, Thomas Piketty, "El Capital al Segle XXI". No cal que el llegeixin tot si no tenen temps (la política espectacle és molt exigent), només la quarta part, on parla dels instruments necessaris per desenvolupar una política profunda de redistribució que permeti revertir la concentració creixent del capital en les nostres societats. Com que aquesta concentració creixent s'organitza a nivell internacional, degut a la integració de les economies i el frau fiscal organitzat a nivell global, la forma de fer-hi front és superant el contracte social basat en l'estat-nació i anant a formes d'organització política democràtica supra-nacional. De res no serveix pujar l'impost sobre la renda en un petit territori si no es fa coordinadament amb els altres del voltant, o si no es fa com a part d'un paquet de relacions fiscals governat democràticament en el qual estan involucrats diferents nivells de govern en un sistema que distribueixi la sobirania. Les polítiques igualitaristes que més potencial tenen quan s'apliquen en un sol territori són les polítiques de pre-distribució, és a dir, la distribució dels actius i les dotacions econòmiques inicials, a través de l'educació i reformes institucionals en la propietat i les empreses, però, potser perquè no ha tingut cap problema a pactar amb la dreta, la majoria que governa a Catalunya no hi sembla molt interessada (que els ho preguntin a les escoles que segreguen per sexe). Però amb pre-distribució no és suficient, també cal redistribució, i aquesta només és sostenible si s'organitza més enllà de l'estat, més enllà de la nació, i més enllà de l'estat-nació. Per garantir la sostenibilitat de l'estat del benestar és imprescindible un sistema de democràcia multi-nivell, és a dir, un sistema federal, que inclogui cessions de sobirania a instàncies democràtiques internacionals, començant per una zona euro on la unió monetària es vegi reforçada per una unió política i una unió fiscal.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada