El dissabte abans de l'hora de dinar vaig intervenir en un debat sobre la crisi econòmica en el marc de l'escola d'estiu de la Joventut Socialista de Catalunya, en una casa de colònies a prop de Banyoles. Va ser un gran plaer i haig d'agraïr molt la invitació als organitzadors. Feia 24 anys que no assistia a una escola d'estiu de la JSC, i l'anterior a la qual havia assistit l'havia organitzada jo. Vaig començar les meves paraules recordant aquest fet, i elogiant els participants perquè a l'any 1988 els assistents a l'escola d'estiu no estaven en condicions, el dissabte al matí després de la nit anterior de divendres, de seguir un debat sobre economia (ni cap debat, en realitat). Així com els professors fan anar el tòpic de dir que els estudiants cada any són pitjors, jo vaig constatar que, almenys els joves socialistes d'avui semblaven més sencers, un dissabte al matí en una escola d'estiu, que els de fa 24 anys.
Més enllà d'aquesta anècdota, va ser un debat molt interessant. Sobretot per les dues persones que m'acompanyaven en les intervencions inicials i per les preguntes dels assistents, totes molt ben formulades i d'alt nivell. Els que m'acompanyaven jo els coneixia "de lluny" però mai els havia tractat, i em van causar molt bona impressió. L'un era Joan Tugores, el catedràtic de la UB i autor del "Tugores", i l'altre David Lizoain, un català d'origen canadenc que està a la direcció de les Joventuts Socialistes d'Espanya i que té un discurs econòmic crític molt elaborat. Jo em vaig limitar a dir que estava molt d'acord amb l'anàlisi de la crisi que feien ells, i que l'important per als joves socialistes era contribuir a millorar la política, perquè la crisi que estem vivint és econòmica, però també és una crisi de la política i de les institucions (i estic totalment convençut que només la política ens podrà salvar). I la política convé millorar-la en dos aspectes:
-Traslladar l'acció política al nivell internacional. I en això els joves socialistes també s'havien avançat, donat que assistia a l'escola d'estiu el responsable del Moviment de Joves Socialistes de França.
-I canviar els partits polítics, i en concret el nostre, el PSC. I en això, explicant una altra batalleta, els vaig recordar com, també als anys 80, vaig acompanyar a Xavier Soto i altres dirigents de la JSC de l'època a veure l'ex-president de la Generalitat Josep Tarradellas, i aquest ens va dir: "tot això que vostès m'expliquen està molt bé, però jo el que els vull dir és que canvïin el seu partit, i que aquest és el millor servei que li poden fer a Catalunya". Ep! ja ho deia en Tarradellas. Tant de bo que els reunits el dissabte passat mantinguin la serenitat i l'esperit crític, i no caiguin en la burocratització i la institucionalització de la generació anterior (perdoneu, però la conec bé, i hi mantinc grans amistats).
No hay comentarios:
Publicar un comentario