viernes, 20 de julio de 2012

Clar que Alemanya és culpable de l’abast de la crisi!! (per Siscu Baiges)


Sorprèn la resistència d’una bona colla d’analistes econòmics a acceptar que la part principal de la crisi que està patint Europa des de fa anys cal imputar-la al Govern alemany. Pel que sembla, tothom té una culpa particular en la crisi que els afecta. Els espanyols, primer per la bombolla immobiliària i, si aquest argument no era suficient, el doblem ara amb la feblesa del seu sistema bancari. Els grecs, perquè havien amagat l’abast del seu dèficit. Els italians perquè tenien un primer ministre que era un faldillaire i, a més, deia una cosa a Brussel.les i en feia una altra a Roma. Els portuguesos perquè.... Perquè? Els irlandesos també van construir massa, es veu!

I quan li toqui el rebre a França, la culpa serà que estaven massa pendents del Tour, de menjar formatge i perquè són una mica creguts!

Tonteries! Es poden gestionar millor o pitjor els pressupostos d’un Estat, construir massa o massa poc, tenir prou diners als bancs per fer front a les situacions difícils o tenir les caixes fortes bastant buides, però, quan s’arriba a l’extrem de la crisi europea actual, les raons de fons són unes altres. És una altra. I ben senzilla. Alemanya  s’ha apartat de la línia de crear una Europa sòlida, segura i solidària, i ja fa temps que ha decidit treure profit de la crisi en comptes de resoldre-la. Amb un deute de dos bilions d’euros, uns bancs dels quals no se’n dóna cap informació i amb uns forats impressionants, Alemanya, els seus banquers i governants, volen preservar els seus diners, recuperar els que els deuen i guanyar les properes eleccions.

Els importa ben poc o, més ben dit, no volen que la crisi es resolgui. I fa mesos que cada dia se suma una veu més a denunciar-ho. Veus de radicals grecs i veus de moderats del FMI.

Els “germanòfils” fan veritables equilibris per defensar una teoria que no s’aguanta per enlloc i que sosté que Alemanya és el model que funciona. Acabo de llegir un article d’Angel Pascual-Ramsay, director de “Global Risks” a ESADE, que és l’exemple més evident d’aquesta incapacitat de dir les coses pel seu nom. Escriu primer que “És fals que la culpa (de la situació actual) sigui de Merkel i Alemanya”. Per afegir un grapat de paràgrafs més enllà que “Alemanya podria estar jugant un paper més útil”. O sigui que no és del tot fals. Alemanya podria fer més del que fa. I aleshores?

Doncs que no ho fa perquè se’n beneficia. Econòmicament els seus inversors i adinerats. Políticament, la dreta que la governa avui. És tant senzill com seguir el criteri dels detectius. Busquem qui es beneficia d’un delicte i en detectarem el responsable. Tant senzill com que la famosa prima de risc és la comparació entre els interessos que es paguen pels bons espanyols o italians de deute a 10 anys i els que es paga pels alemanys. S’ha arribat a la situació absurda que Alemanya demana diners i en comptes de pagar interessos, els paguen els que li deixen els diners. Així, els dos bilions de deute alemany podrien passar a ser considerats una inversió més que com una càrrega.

Ridícol! Tothom sap que els eurobons tallarien d’arrel aquesta crisi. Però Alemanya no els vol. I no els vol perquè, per primer cop en molt tems, formar part d’Europa li costaria diners en comptes de donar-li beneficis. Mentre no hagi de pagar un preu real, Alemanya, pel camí que porta, seguirà oposant-se a resoldre la crisi. “Fer més”, en l’expressió d’Angel Pascual-Ramsay.

És evident que Alemanya fa massa que ha deixat de ser la “locomotora d’Europa”, si és que ho va ser mai. I ja fa massa temps que és l’entrebanc, el pes que ens hem de treure del damunt per avançar. I, donant per fet el que assumeixen una bona colla d’economistes mesells, que és que Alemanya no farà res contra els seus interessos o els dels seus governants, toca dir-li adéu. La fórmula adequada l’hauríem de decidir entre els milions d’europeus que estem patint l’egoïsme i la curtedat de mires de Merkel, Schäuble, Weidmann i companyia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada