Com diu J.M. del Pozo, la “llibertat extrema” dels mercats,
és a dir llibertat sense un horitzó de valors i drets creïbles, és l’anul·lació
de la llibertat dels individus, únics éssers que poden ser-ne titulars. També
diu que el conflicte entre els mercats i l’ètica individual és també, com no
podia ser d’altra manera, el conflicte entre els mercats i la democràcia, que
és la forma màxima de l’ètica col·lectiva.
Els mercats junt amb algunes altres institucions han fet del
capitalisme una gran força de creixement econòmic i canvi social en els darrers
dos segles d’història de la humanitat. Aquestes altres institucions inclouen
els estats-nació i la gran empresa sota la forma de responsabilitat limitada,
que han permès garantir la propietat i augmentar l’escala de producció limitant
el risc dels inversors. Les institucions que han acompanyat la gran expansió
dels mercats també inclouen la moneda fiduciària recolzada pels Banc centrals,
que faciliten l’intercanvi, i més recentment l’estat del benestar i la
seguretat social, que per la pressió organitzada de sindicats i partits d’esquerres
(dues institucions molt importants) permeten quan estan prou expandits una
redistribució dels recursos que fa assumibles els riscos inherents a l’economia
de mercat. Els mercats no operen en un buit, sinó en un complex de relacions
institucionals formals i informals.
Carles Marx compartia una admiració pel potencial
transformador de les forces del capitalisme amb una crítica profunda a la injustícia
que suposava que en el seu sí ocupés un espai nuclear la propietat privada dels
mitjans de producció i el control del poder en la societat per part d’aquests
propietaris. La democràcia i les forces d’esquerres van aconseguir al llarg de
dècades que aquest poder fos més compartit. Les nostres societats són societats
d’economia mixta, però a partir dels anys 80 del segle XX, amb l’acompanyament
ideològic del fonamentalisme de mercat, les forces s’havien decantat de nou cap
a l’acceptació d’un funcionament cada vegada més desregulat dels mercats. L’esquerra
i el centre-esquerra no han aprofitat de moment el fracàs contundent
experimentat per aquesta ideologia després de la crisi econòmico-financera
apareguda a partir de 2008.
Com explica un dels millors economistes catalans, Joaquim Silvestre, al llibre Public Microeconomics, els mercats només garanteixen un funcionament eficient de l’economia
sota condicions molt estrictes. En molts casos, com per exemple quan es tracta
de produir béns col.lectius o béns que produeixen efectes en aquells que no prenen
decisions (externalitats), o quan les interaccions socials estan plenes d’incertesa,
els mercats no garanteixen solucions eficients. Per això no deixem al lliure
mercat ni l’educació, ni la sanitat, ni el transport públic. A més, que els
mercats sota condicions força estrictes condueixin a l’eficiència no garanteix,
ni tan sols en aquests casos, que garanteixin una distribució equitativa dels
recursos. La distribució dels recursos i el benestar que resulti del mercat
depèn fonamentalment de la distribució prèvia de recursos, per la qual cosa les
desigualtats tendeixen a perpetuar-se.
El repte de les forces progressistes en els propers anys serà
fer un millor diagnòstic de la combinació entre mercats i institucions que
millor ens pugui permetre crear riquesa en forma de béns relacionats amb el
coneixement (i no en l’acumulació de recursos materials en un planeta de
recursos limitats sotmès a un problema gravíssim de canvi climàtic),
repartir-la molt millor i tallar les formes escandaloses de reproducció de les
desigualtats. En un món d’interaccions globalitzades i de disseminació
instantània de la informació, les institucions que serveixin per a un món
millor hauran d’incloure noves formes de govern transnacional i noves formes d’organització
política, que permetin l’acció col.lectiva dels sectors més vulnerables que no
tenen accés al poder econòmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario