No cal mitificar (per Francesc Trillas)

Avui fa 20 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. La commemoració ha coincidit amb el paper de treball de la Càtedra Pasqual Maragall de la Universitat de Barcelona redactat per Joan Pasqual, Eloi Serrano i per mi mateix que posa les bases per a una anàlisi cost-benefici ex post d'aquest esdeveniment històric. Aquesta anàlisi cost-benefici, encara que pugui sobtar, no s'ha fet mai. I és important que es faci, perquè amb posterioritat als Jocs de Barcelona, una abundant recerca acadèmica, resumida en el paper de treball, ha arribat a la conclusió que, en general, els grans esdeveniments esportius impliquen més costos socials que beneficis socials. Tothom coincideix que els de Barcelona van ser uns jocs excepcionals, i ho van ser, i ho expliquem en el document. Però hi ha molts dubtes que les lliçons que se n'han tret siguin les correctes. També a Barcelona hi va haver sobrecostos i el llegat de grans instal·lacions esportives fastuoses infrautilitzades. Barcelona s'ha obert al mar, té les rondes, i està plena de turistes, però no està clar que siguin necessaris uns Jocs (una aventura cara, perquè generen una cascada de sobre-costos) per a aconseguir-ho. Si llegiu el document, i algunes de les referències de la bibliografia, us ho pensareu dues vegades abans d'aplaudir qualsevol candidatura a uns grans esdeveniments esportius.