martes, 29 de noviembre de 2016

La broma democràtica del "procés"

Com és sabut, el gran repte anual de l’independentisme català és arribar a setembre, el mes de les diades i de les coreografiades marxes sobre Barcelona. Tenint en compte que estem a novembre i que no s’observen avenços en els dos fronts en els quals els independentistes intenten progressar, és a dir, el reconeixement internacional, i l’ampliació de les seves bases, alguns d’ells comencen a posar-se nerviosos sobre com s’ho faran aquesta vegada per arribar a setembre de 2017 amb un procés viu i amb un mínim de credibilitat. És vox populi que els més informats dels processistes, que es resisteixen a fer circul·lar la seva informació amb el nucli dur comarcal dels fidels, comencen a donar mostres de desànim i escepticisme. Però per mantenir la flama viva han trobat un fil argumental d’emergència en la denúncia d’un suposat dèficit democràtic a “Espanya” a resultes de la falta de voluntat política de voler acordar un referèndum d’autodeterminació (per al proper setembre, és clar) i el desenvolupament normal de procediments judicials contra persones individuals que han transgredit les seves funcions com a responsables públics. Moltes persones que van lluitar per la democràcia a Espanya troben de molt mal gust que els líders independentistes intentin parlar amb gran tremendisme d’aquest dèficit democràtic, quan a Espanya es viu el període de més llibertat i democràcia de la seva història. Els reptes a Espanya i Catalunya avui són l’atur, la desigualtat i la corrupció, no la falta de llibertat i democràcia. Els problemes de la democràcia avui estan a Turquia, a Veneçuela, a Corea del Nord, a la Xina, a Rússia i a tants altres indrets on es vulneren els drets humans. A Alemanya, on no s’hi fa un referèndum des de 1933 (endevineu qui el va convocar), ni tan sols per aprovar la reunificació, no s’hi vulneren avui els drets humans, com no es vulneren en la immensa majoria de les democràcies on estan prohibits els referèndums dicotòmics d’autodeterminació. A Espanya la democràcia no és perfecta com no ho és enlloc; per exemple, s’hauria de corregir un marc legal que permet que un Tribunal Constitucional invalidi allò que una col·lectivitat ha ratificat en un referèndum lliure i legal després d’un ampli acord polític. Tampoc no és perfecta la democràcia a Catalunya, amb uns mitjans de comunicació públics al servei d’un govern i una força política, amb mitjans privats subvencionats arbitràriament per afavorir els fidels, o amb unes eleccions al Parlament de Catalunya on s’impedeix la rendició de comptes pel procediment, entre altres, d’amagar a la candidatura la persona que va ser president i que es volia que ho seguís sent. La democràcia no és tampoc perfecta quan hi ha greus casos de corrupció encara pendents de judici (com el saqueig del Palau de la Música), i greus irregularitats per les quals encara no s’han assumit amb prou contundència responsabilitats polítiques. Al contrari, ara Artur Mas anuncia la creació d’una nova fundació, que no serà del partit, per escapar a la fiscalització que els Tribunals de Comptes fan de les fundacions dels partits. El “procés” de moment ha servit per empitjorar la qualitat de la democràcia catalana (i per dividir la societat), corrent una enorme cortina de fum sobre les responsabilitats d’una força política en els casos de corrupció i les retallades pressupostàries. I posant en marxa un procés que avui té la seva esperança objectiva en l’avenç de forces euro-fòbiques i fonamentalistes que pretenen tornar a un món de “nacions lliures”, i que avui omplen de preocupació als demòcrates de tot el món, incloent forces nacionalistes de trajectòria democràtica com el Partit Nacionalista Basc. Els dirigents independentistes no només fan dependre la seva estratègia d’una força obertament eurofòbica, la CUP, que té com a referent ideològic la Cuba castrista i la Veneçuela bolivariana, sinó que té representants teòricament moderats, com el Sr. Tremosa, que flirtegen obertament amb l’euro-escepticisme. Com va dir en un tuit l’arquitecte federalista Jordi Mas, ja és ben curiós que alguns independentistes catalans vuguin fer festa per la “Puríssima” el 8 de desembre, i no vulguin celebrar l’aniversari d’un referèndum, aquest sí legal, i per tant garantista, i amb un enorme suport a Catalunya, tant polític com popular: el que el 6 de desembre va donar lloc a la Constitució democràtica de 1978, la primera Constitució de la història d’Espanya que es pot reformar, i que hauríem de reformar, en un marc de pau i llbertat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada