viernes, 27 de septiembre de 2013

Contra el “bullying” polític, fermesa i dignitat

El to de l’acte de l’Ateneu de Federalistes d’Esquerres, civilitzat, cordial, tolerant, gens estrident, és l’adequat per destacar que hi ha una Catalunya serena, probablement majoritària, que vol canviar les coses democràticament, racionalment i amb vocació de concòrdia. Les mateixes persones que van protagonitzar aquest acte han hagut de sentir de tot durant el darrer any aproximadament, des que es van reunir molts d’ells al teatre Goya de Barcelona la tardor passada. Jo mateix, als comentaris d’aquest blog o en les xarxes socials quan s’han compartit textos meus, he vist com em deien hipòcrita, feixista, mentider, ignorant, bleda, entre altres qualificatius. Els insults i les desqualificacions, el menyspreu farcit de maniqueisme, contra els que hem mostrat les nostres discrepàncies amb el projecte independentista han estat diaris, i continuen, la majoria de les vegades per part de personatges anònims. La cara amable la deixen alguns per l’onze de setembre, quan mira la CNN. No estic parlant de fets majoritaris entre els independentistes, però no són tampoc fets aïllats. La utilització abusiva de l’espai públic (estalades tan grans com la bandera espanyola de Colón a Madrid, banderes que no són les de tots en espais i celebracions que haurien de ser de tots) i la manipulació de la TV pública, incloent els seus programes infantils (els telenotícies són el problema menor), completen un panorama que no pot deixar d’inquietar a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat democràtica. Quan dic això i algú em contesta dient que la premsa de la caverna madrilenya és pitjor, o TVE és pitjor, em resulta de ben poc consol, i la meva preocupació no fa més que augmentar. Al nacionalisme intolerant se l’ha de respondre amb nacionalisme intolerant???? Tornant a les xarxes socials, tradueixo el que va dir fa poc Paul Krugman explicant per què ell no és actiu a twiter: “veig que hi ha molta gent que es destrueix a si mateixa tuitejant coses realment ofensives. Per què ho fa això la gent? Sembla que molts tenen dimonis interiors d’una mena o una altra -sovint homofòbia, però també racisme, sexisme, o només algun tipus de menyspreu generalitzat per a moltes altres persones. I les xarxes socials els posen massa fàcil que aquests dimonis apareguin davant d’una gran audiència”.  Avui la seu del PSC de Sant Adrià ha aparegut amb una pintada que deia “Fora de Catalunya”. Molt benèvolament, aprofitant que hi havia en petit a sota una estelada, un diari ho ha qualificat de “pintada independentista”. La meva total solidaritat amb els companys de Sant Adrià: no esteu sols.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada