La victòria del "procés" britànic

Blocaires molt més capacitats que aquest han qualificat el resultat del referèndum d'ahir al Regne Unit de "victòria del feixisme tou". Altres després de veure el descens de la democràcia a les clavegueres de la demagògia clamen per "no més referèndums". Ja fa unes setmanes els més observadors s'havien adonat del greu error que suposa condemnar tota una societat a dividir-se per una qüestió binària. Jo crec que els referèndums poden ser útils de vegades, per exemple quan es tracta de decisions clares i senzilles, que no poden arrossegar a una societat a dividir-se dramàticament (la legalització de la marihuna, per exemple), o quan es tracta de ratificar un gran acord entre les forces polítiques representatives. Però els referèndums binaris de sobirania són un disbarat, i avui ho puc dir ben alt perquè ho diu molta gent, però alguns fa anys que ho diem, fins i tot quan havíem d'acotar el cap en algunes reunions perquè "la consulta és una línia vermella" o perquè "nosaltres també estem pel dret a decidir" i a "decidir-ho tot"... Ara resulta que molta més gent posa el crit al cel i s'adona que hi ha coses que no les podem decidir sols, i menys proposant solucions binàries. El referèndum Brexit ha sotmès els britànics a una falsa claredat: quedar-nos o sortir, més clar sembla impossible, oi? Doncs ara resulta que no està tan clar, perquè com explica Lluís Bassets, ara resulta que volen esperar-se a començar les negociacions per sortir, que poden trigar dos anys, i després ja ho veurem. Mentrestant, les forces polítiques del feixisme tou s'han apoderat de la societat britànica, com ho estan fent de bona part de les societats europees. És patètic, però no soprenent, que el president de la Generalitat i el seu escolanet Romeva no hagin aprofitat el dia per desmarcar-se dels Trump, Putin, Le Pen, Salvini i Wilders. No és sorprenent perquè ja durant les darreres setmanes Puigdemont va aplaudir alguns dels arguments del Brexit en el dirari britànic The Guardian. Es pot saber què esteu recolzant Ernest Maragall, Toni Comín e tutti quanti?