Com que veient la lamentable televisió pública catalana o l'espanyola pot ser que un no entengui res del Brexit, aconsello seguir els mitjans en llengua anglesa, britànics o nordamericans. El següent vocabulari pot ajudar:
-Cherry-Picking (seleccionar capritxosament; literalment, triar unes cireres i no unes altres): això és el que pretenen fer els vencedors del referèndum britànic amb la Unió Europea. És a dir, volen quedar-se amb els avantatges i evitar els inconvenients, quedar-se amb els beneficis sense pagar els costos. No volen entendre que les decisions col·lectives impliquen paquets de decisions: la despesa pública va acompanyada d'impostos, la protecció al medi ambient requereix preus elevats de l'energia, i el lliure comerç a Europa requereix lliure circul·lació de persones.
-Backpedaling (pedalar cap enrera): els partidaris del Brexit van fer promeses que no han pogut sostenir ni unes hores després del referèndum. Immediatament es van desdir d'algunes de les coses que havien dit. Alguns fins i tot semblaven penedir-se del que havien fet. Tot i que havien parlat de dia de la independència i havien utilitzat conceptes semblants a la "desconnexió" catalana, el primer que van fer va ser anunciar que no tenien cap pressa per negociar la sortida.
-Neverendum (el referèndum repetit indefinidament, combinació de never -mai- i referèndum, jugant amb la terminació "endum", que derivaria del mot "end", fi en anglès): el concepte respon a la idea de la temptació de demanar un nou referèndum, i un altre, i un altre, sense fi, ja sigui dels derrotats (porten més de quatre milions de signatures) o dels guanyadors que ara no saben com gestionar el resultat, i potser alguns prefereixen negociar un nou tipus de permanència i posar-lo a votació.
-Unchartered territory (territori desconegut): és l'expressió preferida els darrers dies de la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. És semblant al "vivim temps excepcionals que requereixen mesures excepcionals" d'Artur Mas. Amb l'argument que a Escòcia ha guanyat la permanència a la UE, demana coses que no estan previstes en la legislació, com un lloc a la taula de negociació. Amb aquest argument ha aconseguit un gran èxit polític: ser rebuda pel president del Parlament Europeu i pel President de la Comissió. Alguns governs, com l'espanyol i el francès, ja han dit que si el Regne Unit surt, Escòcia també. Carles Puigdemont ha expressat la seva eufòria davant d'aquestes reunions. Se li obre una estratègia: aconseguir que Espanya faci un referèndum per sortir de la Unió Europea, que guanyi "Spexit" i demanar reunions, encara que sigui per veure que alguns dels principals estats-membre li diguin que s'oblidi de la independència (es requereix unanimitat dels 27 o 28). Bona sort, president.
-Slippery slope (pendent relliscós). Un cop un territori vol independitzar-se, altres poden pensar que tot està obert. Londres, Escòcia, Gibraltar i Irlanda del Nord ja han dit que ells també posaran d'una manera o altra en qüestió o les fronteres actuals o el resultat del referèndum. És particularment preocupant la possibilitat de reobrir el conflicte d'Irlanda del Nord. Si a Espanya o Catalunya passés quelcom semblant, un pot imaginar-se l'apoteosi nacional-populista dels indepes, els de "yo soy español..." i els que es disfressen amb banderes o samarretes de seleccions de futbol.
-Fixed sum fallacy (fal·làcia de la suma fixa): la creença errònia que la quantitat de recursos en l'economia és fixa i que l'únic que està en qüestió és com es reparteix. Habitualment, la fal·làcia va acompanyada de la mentida sobre quina és la suma inicial (el xec a Brussel·les que paguen els britànics, l'expoli fiscal a Catalunya).
-The Will of the People (la voluntat del poble): els populistes creuen que un referèndum binari (o una manifestació) expressa la voluntat del poble. En aquest cas hem après què NO vol el 52% de la població britànica. No sabem gran cosa més sobre la voluntat del poble britànic perquè ni la pregunta ni el desenvolupament de la campanya, ni el resultat, no ens permeten saber-ho. La voluntat del 48% de la població sembla que no és del poble. No sabem tampoc quin és el projecte concret que defensa el 52%. Ningú sap què volen aconseguir en les negociacions amb la UE, ni quan volen començar-les, ni quan volen acabar-les.
-Soft fascism (feixisme tou): així és com han qualificat alguns comentaristes el to de bastants portaveus de la campanya triomfadora. Els atacs xenofòbics contra immigrants els dies posteriors al referèndum així ho confirmen. A la campanya ja va haver-hi un fort clima d'intolerància i polarització, incloent un assassinat, i després del referèndum la divisió social s'ha agreujat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario