sábado, 18 de junio de 2016

A veure qui és més nacional-populista

Fa unes setmanes el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va estar a Veneçuela, on els líders polítics tenen l'hàbit de vestir-se amb els colors de la bandera del seu país. A Rivera li devia agradar la idea, no ha volgut ser menys i ha aparegut juntament amb uns companys seus, vestit amb la camiseta de la selecció espanyola de futbol. A més, almenys a Catalunya, el seu eslògan de campanya destaca ben gran les paraules CATALÀ i ESPANYA. Sembla com si hagués descobert que amb el liberalisme de Garicano no es guanyen prou vots i calgui tornar a la seguretat que dóna l'apel·lació a la sang. Artur Mas va fer quelcom semblant quan va passar d'un intent d'afirmació liberal ("l'ètica de la responsabilitat", etc.) que no li donava gaires vots a liderar el moviment de les estelades. L'altre partit "emergit" i cada vegada menys nou, Podem, almenys per boca del seu líder carismàtic, Pablo Iglesias, ens promet (sobretot quan està a Catalunya) un referèndum com els que proliferen a l'Europa esqueixada per la demagògia patriotera, que se suposa que ens ha de donar 25 anys de tranquil·litat (sona als "25 anys de pau"). L'evidència de Canadà i Escòcia és que aquests referèndums no donen tranquil·litat a ningú, afavoreixen els xenòfobs i els fanàtics (que de sobte adquireixen un gran protagonisme), i divideixen dramàticament a les societats i agreugen unes ferides que triguen dècades a cicratitzar (exactament com està passant en la campanya del Brexit, on a més a més ja hi ha arribat la violència). Per cert, Iglesias promet "el" referèndum sense donar detalls de com serà la pregunta, el marc legal, o el mínim de vots per considerar-ne el resultat vinculant. Si es pogués arribar a fer donaria lloc a una crisi constitucional gravíssima. Si una opció independentista fós la més votada, qui sap què passaria (perquè encara no ha passat mai a cap democràcia consolidada), però dubto que es pogués parlar de tranquil·litat. Si guanyés una altra opció (cosa que Iglesias sembla donar implícitament per segur, sense que se sàpiga quina és ni com pot estar tan segur del resultat) tampoc no passaria res en la pràctica més que confusió, perquè en els esquemes de la democràcia accelerada dels bolivarians no seria el resultat d'un acord acceptat per la immensa majoria de les parts, com hauria de ser. És clar que quan s'entra a preguntar-li sobre aquests detalls, especialment si es troba a fora de Catalunya, el líder de Podem diu que és igual perquè no és una línia vermella. A Madrid i rodalies Iglesias diu que és patriota (i no precisament català), a Catalunya diu que és sobiranista. Quan té un moment per relaxar-se, el seu home a Catalunya, Xavi Domènech, diu que admira Pi i Margall. Per què no diu directament que és federalista i acabaríem abans? Mentrestant CDC no se sap ja què defensa (la DUI? un referèndum? una comissió parlamentària sobre Catalunya? tot al mateix temps?). Certament, ERC, el PP i Susana Díaz prefereixen sumar-se a la confusió nacional-populista, de la qual creuen beneficiar-se. Per mi tot això són motius per quedar-me ben reafirmat en el meu suport al PSC, l'única veu sensata enmig d'aquesta subhasta patriotera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada