viernes, 27 de noviembre de 2015

Economia social i socialdemocràcia a la Fundació Campalans

He assistit avui a Barcelona una jornada molt interessant sobre economia social organitzada per la Fundació Rafael Campalans i altres think tanks propers a la socialdemocràcia europea. Hi han participat alguns dels principals experts catalans, espanyols i europeus. Avui la cinquena part de la ciutadania europea forma part d’alguna cooperativa, i el 6% del PIB espanyol el produeixen empreses cooperatives, o de l’economia social en general, en les quals hi treballen dos milions i mig de persones, amb el grup internacional Mondragon al capdavant.
Cal evitar enfocs binaris que només contemplen l’estat o el mercat com a mecanismes d'assignació de recursos, i  desenvolupar formes organitzatives i institucionals que permetin al mateix temps corregir les mancances del mercat i del govern. Calen noves formes de proveïr serveis públics i de crear llocs de treball en una economía caracteritzada per la diversitat, amb formes més democràtiques i igualitàries d’organització social i econòmica. Això farà possibles partenariats entre diferents formes d’organització econòmica. A la ciutat de Barcelona hem vist com algunes inciatives d'economia social, com l'empresa d'inserció Trinijove, era capaç de dinamitzar l'economia d'un barri sencer i ajudar-lo a resistir les dificultats econòmiques.
Malauradament, aquest sector de l’economia, l'economia social, ocupa un espai marginal o insignificant en els programes d’economia de l’ensenyament secundari o de la universitat, malgrat la importància que li donen alguns economistes o científics socials  de mentalitat avançada com Joseph Stiglitz, Vicente Salas, Samuel Bowles, Maitreesh Ghatak, Joseph Blasi o Colin Mayer. No només els governs o els polítics d'aquesta ideologia, sinó la socialdemocràcia a nivell organitzatiu i de base s’hauria d’implicar en l’enfortiment de l’economia social.
Així mateix, s’haurien d’estudiar els èxits, però també els fracassos o les zones d’ombra de l'economia social en un sentit ampli (aquelles organitzacions on el control no el té el capital): clubs de futbol que defrauden a hisenda o es vinculen a oligarquies medievals, caixes d’estalvi que esdevenen pous sense fons, corrupció en alguna SAL... Ningú està lliure de problemes i totes les organitzacions han de tenir una governança transparent i complir les lleis, però una economia amb més empreses democràtiques i igualitàries ens acostaria a un món millor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada